Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Crònica Volum III

  Miquel Parets

  • 0
  • 0
  • 0

  La Crònica de l'artesà barceloní Miquel Parets, que abasta del 1626 al 1660, té un valor incalculable com a document històric i aporta una perspectiva poc habitual: la del poble que es veu afectat per les grans decisions històriques, en les quals, però, té ben poca capacitat de decisió. A través del testimoni de l'autor, el text ressegueix alguns dels esdeveniments més rellevants de la història de Barcelona i de Catalunya.
  En aquest tercer volum, que comença el 1645 i acaba el 1652, Parets descriu amb vivacitat com es desenvolupa la guerra dels Segadors, especialment el setge de Barcelona de 1651-52, i com van viure els barcelonins l'epidèmia de pesta de 1651, que va endur-se 30.000 persones, entre les quals la dona i diversos fills de l'autor.
  A la vegada, la Crònica és un immens retaule de les facetes més diverses de la vida barcelonina de l'època: festes en honor del rei, processons inquisitorials, períodes de fam i sequeres, pregàries per demanar la pluja, ajusticiaments públics, penúries pel setge de la ciutat i, encara, les intrigues i traïcions que són pròpies d'un període bèl·lic.
  L'edició de la Crònica consta de quatre volums. Aquest n'és el tercer.

  Zum Buch

• 

  El Pla de Transformació de la...

  Josep Maria Monferrer i Celades

  • 0
  • 0
  • 0

  Encara no havien acabat de construir la Mina, als anys setanta, que ja l'abandonaven (com bé escrivia el gran periodista Huertas Clavería). La gent del barri es va mobilitzar. En una de les manifestacions veïnals, una pancarta feta amb un tros de llençol vell deia: "Luchemos por nuestra dignidad".
  Ni els Jocs Olímpics ni el Fòrum de les Cultures 2004 van aportar beneficis socials al barri de la Mina. Això sí, no hi va faltar una gran especulació, una vegada més, fruit de la unió d'interessos dels poders econòmics i polítics. Aquests mateixos poders van intentar esborrar un passat que contenia fets com els crims del franquisme al Camp de la Bota o l'arraconament de milers d'immigrants als barris de barraques de Barcelona.
  
  Per aquesta raó es va crear l'Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina. Perquè no s'esborrés la memòria dels nostres orígens, ja que, com diu el poeta, "qui perd els orígens perd identitat". A l'entrada de l'Arxiu, una pancarta ens recorda: "Lluitem per la nostra dignitat". 
  El premi del Memorial Joan XXIII per la Pau 2015, organitzat per l'Institut Víctor Seix de Polemologia i la Universitat de la Pau, atorgat a l'autor d'aquest llibre, és més que un premi "personal". És un reconeixement a tota la gent que, malgrat el que ha hagut de suportar, no ha tirat la tovallola. Les lluites socials de la Mina, igual que les dels moviments obrers i populars d'arreu del món, persistiran. Estem convençuts que la lluita social per la justícia i la dignitat és el veritable camí cap a la pau.

  Zum Buch

• 

  Alain Badiou: allò polític i la...

  Jordi Riba

  • 0
  • 0
  • 0

  L'escena filosòfica de la caverna, emprada per Badiou com a exemple i resum de la seva pròpia filosofia, no solament posseeix intrínsecament la forma de vida del filòsof, sinó també la permanent necessitat d'afirmar la filosofia com a eix vertebrador de l'humà davant formes de vida inhumanes, mostrades en l'al·legoria platònica com a éssers encadenats.
  
  Per Badiou, la naturalesa del filosofar és fer sempre un pas més enllà en el si d'un problema que existeix des de sempre, un problema que arriba al filòsof com un llegat pendent de transformar i transmetre a generacions futures. En l'àmbit del pensament polític, el filòsof prendrà aquest llegat i hi aprofundirà, en produirà crítica, sempre des d'una interpretació que mai no serà concloent. La seva crítica a la democràcia representativa s'encamina, com la seva filosofia, vers un comunisme renovat, ja que segons Badiou, aquesta és l'única forma d'organitzar "allò polític" d'una manera justa.

  Zum Buch

• 

  Brevíssima relació de la...

  Bartolomé las de Casas

  • 0
  • 0
  • 0

  Publicado por primera vez en Sevilla el 1552, estos tratados son junto con El Quijote, la obra más universal de las letras españolas. El texto de Bartolomé de Las Casas, es considerado el origen de la denominada 'leyenda negra' de la conquista española de América. Una obra de combate que denuncia sin tapujos las violencias y traiciones cometidas por los españoles contra los indios americanos, además de evidenciar la protesta humanitaria, plantea problemas de fondos sobre el encuentro entre civilizaciones, la retórica de justificación y la Estos tratados, algunos pasajes de los cuales ya se habían publicado en catalán en el siglo XVII, en pena agitación anticastellana de la Guerra de los Segadores, se recuperan ahora en el estudio introductorio de esta edición.

  Zum Buch

• 

  La sardana i la religió de les...

  Jordi Bilbeny

  • 0
  • 0
  • 0

  De les actes dels processos inquisitorials fins a festes populars com el Ball del Cornut de Cornellà del Terri, de l'obra de poetes com Salvador Espriu a les arrels basques de la cultura ibera, Bilbeny ens embarca en un viatge per l'imaginari cultural català, sempre desvetllant les veritats que s'amaguen més enllà dels relats oficials. En la seva cerca, ens descobreix l'autèntic caràcter d'alguns dels indrets mítics de la geografia de Catalunya i, en última instància, ens porta a reflexionar no només sobre la sardana i moltes de les nostres tradicions, sinó sobre el veritable origen de la cultura catalana.

  Zum Buch

• 

  Sociolingüística

  Francesc Gimeno Menéndez, Brauli...

  • 0
  • 0
  • 0

  Amb el present llibre sobre sociolingüística pretenem oferir al públic universitari i interessat per la qüestió un mitjà per a endinsarse en el món d'aquesta disciplina mixta, per a aprofundir en la seua realitat mundial i per a comprendre el seu desenvolupament als Països Catalans. Ensems amb això, hem intentat integrar una sèrie de nivells dins l'anàlisi sociolingüística a fi d'enriquir la perspectiva teòrica i metodològica general en funció de la nostra pròpia àrea d'investigació romànica i multilingüe. La lingüística és una disciplina autònoma, compatible tant amb l'aïllament com amb la integració. La sociolingüística és una disciplina integrativa, com a resultat del compromís amb altres ciències socials complementàries. L'arbre no ha d'impedir de veure el bosc.

  Zum Buch