L'escola de l'ànima - De la forma d'educar a la manera de viure

Josep Maria Esquirol

Synopsis

«L'escola de l'ànima» és una invitació fascinant per descobrir, partint dels fonaments de l'educació, l'horitzó d'una vida madura, fecunda i espiritual. Pas a pas, les realitats que anomenen paraules com «lloc», «ensenyament», «companyia», «atenció», «món», «cura», «contemplació», «creació»… van il·luminant el camí amb llum pròpia i ens descobreixen nous sentits: cada ésser humà se'ns revela com a origen, i la trobada, com «una ànima que toca una altra ànima». Una vegada més, Josep Maria Esquirol, a la seva recerca de l'essència de les coses, ens planteja una proposta lluminosa i esperançadora en temps de desorientació, una conspiració singularíssima, «l'orde filosòfic de l'amor».

«A L'escola de l'ànima, Esquirol es fica a la pell de l'educador en un assaig filosòfic que també és poètic. Cada cop pensa més plàsticament: amb la paraula viva, com si conversés amb el lector. T'embolcalla amb idees que són com carícies. Moltes de les seves sentències poden ser llegides com versos aforístics, belles incitacions a la reflexió».
Ignasi Aragay, Ara

Cada nou llibre de Josep Maria Esquirol constitueix una aportació singular, valuosa, que referma la seva filosofia de la proximitat. L'escola de l'ànima és un assaig molt ben escrit, que, malgrat que no es proposa de dir coses noves, en sosté de fonamentals. I això mateix ja resulta ben nou, i fins revolucionari».
Jordi Llavina, La Vanguardia

«Llegir Esquirol, la manera com es meravella per coses que moltes vegades ens passen desapercebudes, és reconciliar-se una mica amb el món».
Anna Guitart, Ara

«Esquirol ens presenta una proposta esperançadora en temps desorientats».
Lluís Foix, La Vanguardia

«Josep Maria Esquirol desmenteix que les institucions educatives hagin d'estar al servei de la societat».
Sergi Dòria, ABC

«Un llibre singular i extraordinari. Molt recomanable».
Biel Mesquida, Diario de Mallorca

Disponible depuis: 23/07/2024.

Longueur d'impression: 192 pages.

D'autres livres qui pourraient vous intéresser

La pregària de Txernòbil -...

Svetlana Aleksiévitx

Els solos i corals entonats per aquells afectats personalment per Txernòbil fan sentir una proximitat esgarrifosa a l'abast total del desastre de Txernòbil. La veu de l'esposa d'un bomber a qui se li va impedir visitar-lo perquè era una perillós objecte radioactiu. La veu confosa d'una grangera anciana que no comprèn per què ha d'abandonar el seu poble: "Per què marxar? Aquí s'hi està bé. Tot creix, tot floreix". El cor de veus dels soldats de la "patrulla de neteja", a qui els ha costat anys entendre per què les noies no els volen fer l'amor. El començament i el final del llibre estan marcats pels monòlegs d'unes "veus humanes solitàries", les veus de dues dones que tingueren cura dels seus marits fins que aquests moriren d'enverinament per radiació, veient els cossos d'ells trencar-se literalment.

Aleksiévitx emfatitza —amb raó— que aquest no és pas un llibre sobre Txernòbil, sinó sobre les conseqüències de Txernòbil, sobre gent que viu en una nova realitat que encara no ha estat entesa. Aquells que visqueren Txernòbil són els supervivents de la Tercera Guerra Mundial. En aquest món hostil "tot sembla completament normal, el mal s'amaga rere una nova màscara, hom no pot veure'l, sentir-lo, tocar-lo o olorar-lo. Qualsevol cosa pot matar-te — l'aigua, el sòl, una poma, la pluja. El nostre diccionari està desfasat. No hi ha encara paraules ni sentiments per descriure'l".

Les nostres edicions de les obres de Svetlana Aleksiévitx estan enriquides amb notes a peu de página—gairebé un centenar a Temps de segona mà. La fi de l'home roig—, una cronologia i un epíleg de Ferran Mateo i Marta Rebón que contextualitza l'obra de l'autora dins el seu marc cultural, social i polític.

Voir livre

Jaume Fuster gènere negre sense...

Alex Martín Escribà

La novel·la negra i policíaca a Catalunya no va tenir una tradició pròpia —amb permís de Rafael Tasis i Manuel de Pedrolo— fins ben entrada la dècada dels setanta. Precisament, un dels artífexs va ser Jaume Fuster i Guillemó (1945-1998), que va inaugurar un camí que ja no tindria aturador per a la literatura que ell va anomenar de "lladres i serenos". El llibre que teniu entre mans pretén mostrar bona part de la recepció del gènere durant aquells anys, a més d'oferir una anàlisi de l'obra policíaca de l'escriptor: novel·les, traduccions, guions, tasques editorials, articles teòrics, opinions i documentació inèdita són una bona mostra del seu grau d'implicació.
Un assaig sobre un escriptor sense límits, treballador incansable, innovador infatigable i jugador compulsiu que ens va dur a la modernitat del gènere a casa nostra tal com ho van fer d'altres escriptors com Jean-Patrick Manchette, Leonardo Sciascia o Manuel Vázquez Montalbán en les seves respectives llengües.

Voir livre

La causa del periodisme - La...

Joan Julibert

La causa del periodisme explica el funcionament actual dels mitjans de comunicació de massa, i explora amb valentia i amb una sòlida base documental els motius que els han fet allunyar-se de l'ideal bàsic dels periodistes, servir la veritat.
Joan Julibert argumenta que el periodisme s''ha contagiat del descrèdit que acompanya les institucions polítiques i econòmiques des de fa dècades, i ha deixat d''exercir la funció fiscalitzadora que li és pròpia, la de ser un autèntic quart poder al servei de la ciutadania.
La irrupció d''internet, la multiplicació dels estímuls comunicatius, les insurgències cíviques contra l''statu quo i el triomf del periodisme de causa com a relleu del sistèmic són els objectes que analitza aquest estudi, que ajuda a entendre millor les estratègies comunicatives que justifiquen l''acceptació extensa del discurs del Procés català, del Brexit del Regne Unit o de les mentides de Donald Trump.
Un llibre que ens vol acompanyar en la nostra passejada diària pels mitjans de comunicació, per donar-nos orientacions perquè sapiguem com es construeixen els relats que volen dirigir les nostres vides i ens dissenyen la realitat compartida.

Voir livre

Crònica i memòria Textos...

Martí de Viciana

El llibre recull la part escrita en català dels documents existents en un manuscrit miscel·lani de la Biblioteca d'El Escorial, datat al segle XV. El contingut és divers però tots els documents són de tipus historicista sobre els regnes i la dinastia de la Corona d'Aragó des dels temps carolingis fins als temps d'Alfons el Magnànim, en què pren més la forma de dietari sobre la ciutat i regne de València, en alguns moments amb força detall. D'origen discutit, segons Joan Iborra foren reunits per Martí Viciana el Vell, avi del cronista Martí de Viciana, probablement amb la intenció de disposar de la informació per ser utilitzada posteriorment ja que, en la majoria dels casos, són fragments d'altres obres que l'editor identifica en les notes crítiques.

Voir livre

Cartes de poblament valencianes...

VV VVAA

Aquest tercer volum de les cartes de poblament valencianes de l'època moderna continua el recull, per ordre cronològic, encetat en els dos anteriors i completa la col·lecció fins a les darreries del segle XVIII amb uns cent vint-i-cinc textos més. En aquest cas, els documents editats abasten des del mes de maig de 1612 a desembre de 1796, amb una amplitud cronològica considerable i, per tant, amb contextos històrics també bastant diferents. Els primers documents encara corresponen al període més dens de la resposta a l'expulsió dels moriscos de 1609, però progressivament, i fins les darreries del segle XVII, van atorgant-se pels senyors modificacions de les cartes de poblament donades inicialment als nous pobladors cristians. En algun cas, fins i tot arriben a ser tres les successives cartes  atorgades, com ara a Sumacàrcer o Guardamar de la Safor, però aquests canvis no foren un fenomen aïllat sinó bastant estès pel regne valencià.

Voir livre

999 Les primeres dones...

Heather Dune Macadam

El primer transport oficial de jueus a Auschwitz no estava format per combatents de la resistència ni presoners de guerra. No hi havia homes, de fet: eren noies enganyades, que van partir d'Eslovàquia creient que anaven a treballar per al seu govern durant uns pocs mesos. Era una «oportunitat de feina» que, literalment, no podien rebutjar. Les poques supervivents d'aquell grup amb la xifra maquiavèl·lica de 999 dones han ajudat a recuperar el relat ocult de la construcció de Birkenau: una història d'amistat, sororitat i resistència a la barbàrie.

Voir livre