Otros libros que te pueden interesar

• 

  La guerra no té cara de dona -...

  Svetlana Aleksiévitx

  • 1
  • 1
  • 0

  Gairebé un milió de dones van combatre a les files de l'Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. Aleksiévitx reuneix en aquest llibre el record i la memòria de centenars d'elles. Dones que no només lluitaven en una guerra, sinó contra un sistema i una manera de fer i de pensar. Dones que van patir també la repressió i la incomprensió dels seus companys i superiors. 
  L'autora descompon el relat de la victòria d'homes que escriuen sobre homes,  i ens ofereix un relat colpidor de les dones que van lluitar a la guerra, i que gràcies a ella, formaran part de la memòria col·lectiva i d'una altra manera de viure el món. "La guerra femenina té uns colors, unes olors, una llum i un espai propis. Té paraules pròpies. No hi ha herois ni gestes increïbles, només hi ha persones que porten a terme una activitat humana que és inhumana." 

  Ver libro

• 

  Giorgio Agamben: política sense...

  Juan Evaristo Valls Boix

  • 0
  • 0
  • 0

  Pensar una política de la vida, i fer-ho desactivant la lògica del poder, el control i la producció d'una subjectivitat marcada per obligacions i imperatius. Pensar una política de la vida com una política sense obra ni operativitat, un espai polític per als kafkians, els Jakob von Gunten i els Bartleby que prefereixen no fer, ni obeir, ni produir. 
  
  Aquesta és la gran qüestió que ens proposa el pensament de Giorgio Agamben. A partir d'una reelaboració de la biopolítica de Foucault, Agamben desenvolupa una crítica a la màquina política d'Occident, que ha exercit el poder conformant i dividint la vida entre una vida política dotada de sentit, i una altra nua, absurda i menyspreable: poble i multitud, ciutadà i immigrant, ari i jueu. 
  
  Agamben permet depassar aquests esquemes i pensar una política de l'ésser sense obra i una vida que trobi la seva política en la destitució de les formes de domini i en la inhabilitació dels dispositius de subjectivació. Una política alliberadora que s'obri a l'ús del cos, a la contemplació, a la dansa i al joc.

  Ver libro

• 

  Tardes de diumenge - Converses...

  Vicenç Altaió

  • 0
  • 0
  • 0

  Per la vida i el taller de Vicenç Altaió hi ha passat el bo i millor de la literatura i l'art català i universal. En tenim mostres sobrades en la seva pròpia obra; la tasca de traficant d'idees de l'autor al llarg de tants anys, que en certa manera arrodoneix en aquest llibre, està marcada per la generositat envers els artistes que l'han acompanyat. En la feliç expressió de Josep M. Sala-Valldaura, el que ha bastit Altaió és «una mena d'autobiografia col·lectiva». Som davant d'un viatge pel temps i l'espai que reuneix cinc generacions d'artistes i escriptors i que ajunta Cadaqués amb Barcelona, París, Londres o Nova York. Miró, Tàpies, Amat, Fontcuberta, Hugonnier, Mesquida, Malagrida, Jaar, Ventura, Tharrats... Un banquet infinit del qual tots hauríem volgut formar part.
  «El paisatge es transforma, com les persones que l'habiten i que creen nous cicles històrics. Ara som en plena oportunitat de la consolidació definitiva ecològica i digital, i és un moment de renovació generacional per a la cultura que vindrà després del reset global».
  Amb pròleg de Josep M. Sala-Valldaura.
  Tardes de diumenge és el cinquè títol de la col·lecció «Espores»: assaig, no-ficció i crònica literària per escampar mirades enriquidores sobre el país i el món que vivim.

  Ver libro

• 

  Arguments - Un curs introductori...

  Tomás Miranda Alonso

  • 0
  • 0
  • 0

  La singularidad de 'Arguments' no sólo se funda en la claridad y orden con los que recupera aspectos de la lógica y de la retórica que han de servir a la teoría de la argumentación, cuyo papel central en la elaboración de una teoría de la racionalidad es incuestionable. 'Arguments' también articula, con una claridad ejemplar, las discusiones cotidianas con preguntas básicas y de indudable alcance sistemático como por ejemplo: Criticar ¿qué?, ¿a qué nos obliga la participación en una comunidad de diálogo argumentativo?, ¿cómo establecer normas que nos permitan vivir juntos de un modo deseable?, etc.

  Ver libro

• 

  Rostres del silenci

  Francesc Torralba Rosselló

  • 0
  • 0
  • 0

  El silenci no és l'absència de paraula, sinó que és un element necessari i fecund en la vida humana. De fet, el silenci ha estat objecte de reflexió al llarg de la història del pensament i molts filòsofs i literats han lloat el seu caràcter edificant i constructiu. El silenci és una porta d'accés a la interioritat, al misteri del món i al misteri de l'altre. No obstant això, el silenci ha estat foragitat de la vida humana, de les relacions quotidianes. Vivim immersos en un soroll continu i asfixiant on els espais de silenci són molt fugissers i la paraula humana queda emmascarada per sons de tot tipus. Hem exiliat el silenci de la nostra vida i aquest exili només pot ser negatiu. Descobrir la dignitat del silenci, desvelar el seu caràcter edificant i constructiu, navegar pels diferents tipus de silenci, heus aquí l'itinerari que esbossem en aquest llibre. El pensament autèntic neix de la contemplació i la contemplació es cova en silenci. De la cultura del soroll, quin tipus de pensament pot emergir?

  Ver libro

• 

  Almenys ho vas intentar - La...

  Akash Kapur

  • 0
  • 0
  • 0

  Llibre de l'any segons The New York Times, The Wall Street Journal i CNN, entre d'altres
  Som a finals dels anys seixanta, i dos amants es troben en un àrid terreny al sud de l'Índia. John Walker és l'elegant descendent d'una poderosa família estatunidenca de la costa est, i Diane Maes, una atractiva hippy belga. Hi han fet cap per construir un món nou, Auroville, una comunitat utòpica internacional que acull milers de persones. 
  Llavors, com és que en John i la Diane acaben morint dues dècades més tard, el mateix dia, en un terra de formigó esquerdat en una cabanya de palla al costat d'un congost llunyà? Aquest és el misteri que Akash Kapur es proposa resoldre a Almenys ho vas intentar. La Diane i en John eren els pares de l'esposa de l'Akash, l'Auralice. 
  El 2004 l'Akash i l'Auralice tornen a Auroville, on van créixer, des de Nova York, on vivien amb la família d'en John. Allà, s'enfronten als fantasmes d'aquelles morts llunyanes. A poc a poc, entenen com els tràgics destins individuals d'en John i la Diane es van creuar amb la història col·lectiva de la ciutat.
  «Inquietant, commovedor, fermament fonamentat i explicat amb lucidesa, amb una honestedat emocional pràcticament feridora».
  —Amy Waldman, The New York Times

  Ver libro