Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Mary Shelley i el Monstre de...

  Ricard Ruiz Garzón

  • 0
  • 0
  • 0

  Una mirada contemporània a la vida i l'obra de Mary Shelley i al seu monstre immortal.  «Més enllà de les justes reivindicacions de la crítica feminista, més enllà dels fills legítims i bastards a la cultura popular, més enllà dels abusos biogràfics que s'han comès i es cometen a partir de la seva extraordinària vida, Mary Shelley és una de les grans escriptores de la història, [...] un dels més grans escriptors que han existit.» Als dos-cents anys de la publicació de Frankenstein, aquest riquíssim assaig literari de Ricard Ruiz Garzón presenta Mary Shelley i la seva criatura més famosa, reproduïda incessantment per la cultura popular contemporània en pel·lícules, llibres, sèries, etc. L'autor ha sabut cosir la vida, l'obra i les idees de Mary Shelley amb altres monstres literaris i amb els nostres monstres personals. Un autèntic llibre-Frankenstein.-

  Ver livro

• 

  El dia que vaig marxar

  Albert Om

  • 0
  • 0
  • 0

  A prop de fer 50 anys, un dia l'autor decideix que vol «desaparèixer d'ell mateix», deixar-ho tot i marxar un temps a França, a aprendre francès, la llengua que quan era petit significava per als seus pares la del país de la llibertat i que ara havia estat arraconada per l'omnipresent anglès. I se'n va uns mesos a Aix-en-Provence, on es troba amb ell mateix i amb el plaer de viure amb calma. Compleix així un somni que molts tenim: el de fer un canvi de vida. «(...) volia asseure'm a la terrassa d'un bar, demanar un Pastís, treure la llibreta i transcriure lletres de cançons en francès de Serge Gainsbourg, de La Grande Sophie, de Benjamin Biolay o de Dominique A, i fer el que fem tots, subratllar aquelles frases que sembla que ens donin la raó en les decisions que acabem de prendre: marxar un temps a França quan tens els 50 anys a tocar, quan veus que els teus pares comencen el camí d'anar-se'n i tu, que no tens fills, decideixes anar-te'n abans, per lleugeresa, per por o potser per reunir una mica de coratge pels anys que vindran: «la vie n'est pas finie, la vie n'est pas passé». Ho cantava Dominique A i ho subratllava jo: la vida no s'havia acabat. Aquell temps, a França, ho volia fer tot cada dia i no sabia per on començar.»

  Ver livro

• 

  Dietaris

  Stefan Zweig

  • 1
  • 1
  • 0

  Els dietaris de Stefan Zweig comprenen prop de trenta anys de la vida de l'escriptor, i per la seva espontaneïtat són un document irreemplaçable, a més d'un gran contrapunt a la seva autobiografia, «El món d'ahir». Les pàgines d'aquest volum, sovint dictades per la urgència del moment, però tan lúcides com els seus textos més treballats, ens descobreixen el dia a dia de l'escriptor a Viena, París, Zuric o Berna—on va cultivar l'amistat d'altres intel·lectuals, com ara Émile Verhaeren, Romain Rolland i Rainer Maria Rilke—, o la fascinació que li van produir dues ciutats americanes com Nova York i Rio de Janeiro. Però també ens revelen l'íntim horror que va suposar per a Zweig la Gran Guerra i, dos dècades més tard, la deriva totalitària i antisemita del continent i l'ascens del nazisme, que el van empènyer a buscar desesperadament un recer lluny del descoratjador ensorrament d'Europa. Aquests dietaris ens ofereixen un cop més la veu del gran cronista del món d'ahir, que en molts moments sembla continuar revelant-nos el d'avui i potser fins i tot el de demà.
  
  Edició de Knut Beck.
  
  «Cap lector en llengua catalana no pot conèixer rigorosament Zweig sense accedir a aquest gran memorial».
  Mauricio Wiesenthal
  
  «Un llibre que acaba de definir el perfil de l'autor i que els amants de la seva literatura situaran al lloc que escau: consideracions marginals, observacions de novel·lista perspicaç, preocupació moral pel destí d'Europa, desfilada de tota la gent que va conèixer, entre ells literats, músics, polítics, artistes i pensadors».
  Jordi Llovet, El País Quadern
  
  «L'últim gran llibre que quedava per publicar de Stefan Zweig. Els dietaris finals fan prendre consciència del pes aclaparador de la història, del temps convuls del segle XX. Una obra de lectura imprescindible».
  Jordi Llavina, Ara
  
  «Al marge de la seva extraordinària qualitat literària, els Dietaris de Stefan Zweig són una eloqüent lliçó d'història i moral».
  Rafael Narbona, El Cultural
  
  «Inèdits en català fins ara, hi apareix, sobretot, l'home, en els seus pensaments i la seva vida quotidiana, malgrat que també narra en directe les grans convulsions del món, en especial les dues guerres mundials que li va tocar viure».
  Xavi Ayén, La Vanguardia
  
  «La lectura d'aquests fulls autobio­gràfics, escrits amb una prosa enèrgica, permet copsar el canviant estat d'ànim del protagonista, així com els progres­sos que va fent en l'escriptura dels seus llibres, les tensions i els fracassos del dia a dia o les seves trobades profitoses».
  Josep Gras, El Temps
  
  «Un dels esdeveniments de l'any».
  Qué Leer

  Ver livro

• 

  L'escola de l'ànima - De la...

  Josep Maria Esquirol

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'escola de l'ànima» és una invitació fascinant per descobrir, partint dels fonaments de l'educació, l'horitzó d'una vida madura, fecunda i espiritual. Pas a pas, les realitats que anomenen paraules com «lloc», «ensenyament», «companyia», «atenció», «món», «cura», «contemplació», «creació»… van il·luminant el camí amb llum pròpia i ens descobreixen nous sentits: cada ésser humà se'ns revela com a origen, i la trobada, com «una ànima que toca una altra ànima». Una vegada més, Josep Maria Esquirol, a la seva recerca de l'essència de les coses, ens planteja una proposta lluminosa i esperançadora en temps de desorientació, una conspiració singularíssima, «l'orde filosòfic de l'amor».
  
  «A L'escola de l'ànima, Esquirol es fica a la pell de l'educador en un assaig filosòfic que també és poètic. Cada cop pensa més plàsticament: amb la paraula viva, com si conversés amb el lector. T'embolcalla amb idees que són com carícies. Moltes de les seves sentències poden ser llegides com versos aforístics, belles incitacions a la reflexió».
  Ignasi Aragay, Ara
  
  Cada nou llibre de Josep Maria Esquirol constitueix una aportació singular, valuosa, que referma la seva filosofia de la proximitat. L'escola de l'ànima és un assaig molt ben escrit, que, malgrat que no es proposa de dir coses noves, en sosté de fonamentals. I això mateix ja resulta ben nou, i fins revolucionari».
  Jordi Llavina, La Vanguardia
  
  «Llegir Esquirol, la manera com es meravella per coses que moltes vegades ens passen desapercebudes, és reconciliar-se una mica amb el món».
  Anna Guitart, Ara
  
  «Esquirol ens presenta una proposta esperançadora en temps desorientats».
  Lluís Foix, La Vanguardia
  
  «Josep Maria Esquirol desmenteix que les institucions educatives hagin d'estar al servei de la societat».
  Sergi Dòria, ABC
  
  «Un llibre singular i extraordinari. Molt recomanable».
  Biel Mesquida, Diario de Mallorca

  Ver livro

• 

  L'Emperador

  Ryszard Kapuscinski

  • 0
  • 0
  • 0

  "L'Emperador" recull una historia fascinant sobre l'emperador Haile Selassie d'Etiòpia, el suposat descendent directe de Salomó, que va governar el país com a monarca absolut durant mig segle, fins que el 1974 va ser derrocat per un consell revolucionari. Es presenta com un senyor feudal que és amo de tot, fins i tot de vides i sentiments, i tot un personatge misteriós per descobrir. És un rei bo i just amb el poble? O més aviat és un pallasso esperpèntic? O potser un dement que ignora el món que l'envolta i la situació que viu el país?Aquestes i altres qüestions són les que es resolen en aquesta tragicomèdia, que es pot considerar com una crònica d'Etiòpia en plena guerra civil i que té en compte la situació política d'altres països com Polònia, sempre amb ironia i elegància. És un retrat magnífic i en moments increïble i sobrecollidor de la relació dels humans amb el poder absolut.  -

  Ver livro

• 

  L'art de perdre - Antologia de...

  Manuel Pérez Saldanya

  • 0
  • 0
  • 0

  La proposta de traducció presentada en aquest llibre per Manuel Pérez Saldanya i Michael Pratt comporta una sèrie de problemes assumits de bell antuvi. La seva coherència com a antologia es basa en una fórmula compositiva, la villanella, pràcticament desconeguda en la nostra tradició poètica. La dificultat de traslladar, doncs, una forma lírica sense referents de creació en la nostra literatura ha deixat en mans dels traductors tot un camp d'opcions major que l'habitual. D'altra banda, el mateix criteri formal implica el plantejament de nous punts de coherència del text de partida. No es tracta pas de considerar simplement la integritat en l'estil d'un autor o de revelar la presència d'elements contextuals o històrics (o, fins i tot, l'adscripció a corrents literaris concrets) que puguin referir-se als poemes. Cal, per contra, tractar d'ajustar i dotar de cohesió aquests poemes a partir d'un nou sistema en el qual la traducció ha de crear opcions per a l'adaptació d'una forma poètica relativament estranya. D'aquesta manera, la proposta es presenta com una possibilitat que haurà de ser estudiada en la recerca de fórmules vàlides de versió al català i que haurà de crear un camp d'equivalències que permeti la possible consideració i difusió d'aquesta forma poètica.

  Ver livro