Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  Els crits - Premi Documenta 2024

  Víctor Recort

  • 0
  • 0
  • 0

  Premi Documenta 2024
  
  Durant un temps, l'Eloi, el Milà i el Coco van ser gegants: tres estrelles desorbitades famolenques de ràbia que habitaven el prime time nocturn de la teleporqueria. Bramaven cada nit destrossant personatges de baixa estofa a canvi de dos milions i mig de pessetes. Ara, tota una vida després d'aquells anys de glòria, aquests mercenaris caiguts en desgràcia es retroben per un últim encàrrec: desfer-se del cadàver de la nena tomàquet. Els crits és una novel·la addictiva i vertiginosa que retrata l'ocàs d'un món que ha deixat d'existir, i la decadència d'uns personatges fills d'una època on la quota de pantalla es guanyava a cop d'escàndols i barbaritats. Amb un estil juganer, personalíssim i sense frens, Víctor Recort retorça alguns gèneres periodístics, com la columna d'opinió i la crònica de successos, en aquesta obra delirant i singular.
  
  El jurat del premi Documenta en va destacar «la lucidesa amarada de recança, el retrat de la decadència d'un tipus de masculinitat i d'una manera d'entendre l'entreteniment, el sentit de l'humor estripat i que alhora desprèn una certa tristesa, i el ritme agilíssim de la trama».

  Ver livro

• 

  L'hivern del coiot

  Ferran Grau

  • 0
  • 0
  • 0

  La nit del 24 de novembre del 2004 va ser trobat, al maleter del seu cotxe, el cos sense vida de la Isabel Bascuñana, una universitària lleidatana de vint-i-un anys. Una setmana més tard, i després d'una investigació policial en temps rècord, es va esbrinar qui havia comès aquella atrocitat.
  Però allò no era tot. Poc després, el que semblava un fet aïllat es va convertir en la culminació d'una sèrie d'assassinats macabres que sacsejarien dues societats separades per un oceà i per una dècada. Dues societats que havien mirat el mal directament als ulls. La Isabel va ser l'últim d'aquells crims.
  El crim que va marcar una ciutat.
  El crim que va marcar una generació.
  El crim que va marcar un periodista que no volia ser periodista.
  El crim que va convertir un periodista en escriptor.
  Un crim real.
  Real.

  Ver livro

• 

  Neu a la porta Ull de gat ull de...

  Teresa Colom

  • 0
  • 0
  • 0

  La Teresa està infeliçment casada amb un dels grans corruptes de la ciutat, Daniel Bastida, especialitzat a construir pisos per a pobres amb materials de pa i figa. La Teresa té un amant i un secret que encara amenaça més el seu home, i aquestes dues novel·les despleguen dues possibilitats de la vida d'ella i de la vergonya d'ell. El destí de la Teresa serà molt diferent si el Daniel s'assabenta, o no, de la seva aventura amb el pintor; si pren consciència, o no, que la seva dona ha nascut, també, per sentir plaer. Dues històries d'atmosfera inquietant, a voltes angoixant, i no exemptes de violència; la violència d'una teranyina social feta per ofegar les dones des del primer gateig.

  Ver livro

• 

  Les petites vampires

  Maria Guasch

  • 0
  • 0
  • 0

  La Natàlia té quinze anys i torna al poble, com cada any, per passar-hi l'estiu i veure l'Emma, la seva millor amiga de la infantesa, que té la sang malalta i ha patit des de petita la por i l'hostilitat dels veïns. Al llarg dels anys, les dues amigues han creat un món propi guiat per les dues passions principals de l'Emma: l'amor a la seva cosina Candela i l'odi cap als forasters que fa temps es van instal·lar a la masia de Les Agulles. Al mateix autobús en què viatja la Natàlia camí del poble hi puja el Martín, un jove universitari que aprofita les vacances per donar un cop de mà a la Candela rere la barra del bar familiar: el que ell concep com una aventura per escapar del tedi i l'angoixa vital el porta a endinsar-se en un ambient teixit de relacions estranyes de les quals no comprèn res. Amb una prosa minimalista i continguda, sense floritures, Maria Guasch ha bastit una novel·la gòtica i inquietant, poderosa i pertorbadora, que explora la maldat i la rancúnia que s'amaguen a dins les cases d'un poble petit i claustrofòbic.

  Ver livro

• 

  L'home que es va aturar davant...

  Joaquim Carbó i Masllorens

  • 0
  • 0
  • 0

  Leo Mills és massa jove i mandrós, i el seu avi, massa vell i rondinaire per fer anar endavant un ranxo solitari, en una terra de ningú, entre cavalls salvatges, pellroges i lladres de camins.Tot canvia amb l'arribada de Sam Hoppins, dur, valent i just. Precisament, l'home que es va aturar davant de casa.

  Ver livro

• 

  La plaça del Diamant

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  "Distingida amiga: Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M'he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la. Feia molt de temps que cap llibre no m'havia tret el son d'aquesta manera. Trobo aquesta novel·la simplement formidable. És la seva obra mestra." (Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 1961)"Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra de sentimentalisme, m'han emocionat profundament, i les últimes m'han deixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària, a estones inaguantable. Se m'ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pàgines d'una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t'ho dic, no després de llegir una novel·la policíaca, sinó després d'acabar —immediatament després d'acabar— Els posseïts de Dostoievski." (Carta d'Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1960)"Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisible que escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas —La plaza del Diamante— es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en común sino la transparencia de su belleza." (Gabriel García Márquez, 1983)

  Ver livro