Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  L'estiu passat - Una geografia...

  Joan Safont i Plumed

  • 0
  • 0
  • 0

  Calders, Rodoreda, Ferrater, Tàpies, Roig, Pla, Vinyoli, Picasso, Carner, Leveroni, Guimerà, Barral, Capmany, Espriu, Miró... I tants altres. La geografia de l'estiueig català amb ulleres de geni. Una història de l'estiueig: del mas a Instagram.
  
  
  Novel·listes, pintors, dramaturgs, músics i poetes: els artistes també estiuegen, però mai descansen del tot. Algunes de les grans obres catalanes s'han forjat vora el mar o a la falda de les muntanyes, en barraques o xalets aïllats de les grans ciutats, i les històries s'estenen al llarg del territori: Jacint Verdaguer ja es delia de pujar al Canigó deu anys abans d'escriure la seva obra, la cultura catalana va avenir-se per regalar-li a Carles Riba una caseta de pescadors a Cadaqués... Són dos exemples entre el reguitzell que ens n'ofereix Joan Safont en aquest recorregut per un tema apassionant i amb moltes exploracions pendents. Els espais d'estiueig són llocs d'inspiració i renovació, tant de forces com de creativitat: calcem-nos i a caminar.

  Mostra libro

• 

  Cartes d'amor de la monja...

  Marianna Alcoforado

  • 0
  • 0
  • 0

  Una religiosa portuguesa escriu al seu amant infidel, que l'ha abandonat. Aquesta senzilla frase conté un drama humà, l'angoixa de l'amor no correspost, una polèmica literària i un dels textos més bells sobre la passió femenina.
  En una gradació angoixant, que captiva el lector, testimoni involuntari de com un cor es trenca i es desfà lluny de la mirada de l'amant, Mariana Alcoforado passa de la ira als retrets, de la resignació a la docilitat, fins a arribar a l'única resposta, terrible i que buida de sentit la seva passió: el seu amant mai la va estimar. I així, el comiat de la monja ens colpeix encara avui evocant la ferida ja cauteritzada d'un desengany cruel, pel silenci i per la solitud. Les Cartes s'emmarquen en la tradició literària europea que, des d'Ovidi o Virgili, amb Penèlope, Briseida, Fedra, Medea, o Dido, passant per Eloïsa, donen veu literària a la dona abandonada. Les Cartes van tenir una gran influència en autors com Choderlos de Laclos, Stendhal, Rousseau o Rilke.
  "Les paraules de la monja són el sentiment de lamor, tot el que es pot expressar i tot el que no es pot dir. La seva veu entona un cant docell, i la seva melodia no troba destí."
  Rainer Maria Rilke
  "Una descripció magistral de la bogeria amorosa femenina."
  Philippe Sollers
  "Cal estimar com la religiosa portuguesa, i amb la mateixa ànima de foc amb la qual ens ha deixat les seves cartes immortals."
  Stendhal

  Mostra libro

• 

  Maria Antonieta

  Stefan Zweig

  • 0
  • 0
  • 0

  Stefan Zweig diu, a la introducció d'aquest llibre, que la història, aquest gran demiürg, no té cap necessitat d'un caràcter heroic com a protagonista principal per aixecar un drama estremidor. Essent Maria Antonieta una nena, li concedeix com a llar una cort imperial. Quan és adolescent, li atorga una corona. Durant anys la malcria i avicia. Eleva aquesta dona als cims més alts de la fortuna i després la deixa caure a poc a poc d'una manera refinadament cruel.
  
  Maria Antonieta va tenir una existència diàfana i insubstancial fins que la Revolució Francesa la va empènyer a l'ull de l'huracà de la història. I és en la presó més obscura, sepultada de calúmnies, que aquella dona mediocre assoleix finalment una dimensió tràgica i esdevé tan gran com el seu destí.
  
  Stefan Zweig relata de manera magistral la vida regalada de Maria Antonieta d'Àustria, reina de França, a la cort de Versalles, el seu captiveri i la seva mort a la guillotina. Només algú amb un formidable coneixement de l'ànima humana podia emprendre un viatge com aquest a un dels moments més apassionants de la història. Perquè Zweig, a «Maria Antonieta», fa un relat vibrant i documentat de la convulsa Revolució Francesa, sembrat de luxes, misèries, traïcions, estafes, evasions, intrigues, lleialtat, deslleialtat, execucions i sacrificis.
  
  «He llegit Maria Antonieta en dos dies amb l'ai al cor. Com s'enlaira i enlaira fins al final. Era matèria per a un mestre i vostè és un mestre en la matèria. Estic entusiasmat»
  Joseph Roth
  
  «Tinc una obsessió malatissa. No puc desenganxar-me de `Maria Antonieta'»
  Juliana Canet
  
  «Un prodigi. Quina meravella, de vegades, l'art, la literatura»
  Núria Cadenes
  
  «Meravella de llibre. Que bé que hi sigui en català!»
  Anna Guitart

  Mostra libro

• 

  La gramàtica del virus - El...

  Josep Gifreu

  • 0
  • 0
  • 0

  El periodisme no havia hagut d'enfrontar-se mai, en tota la seva història, a una crisi humana tan universal i alhora tan local com la de la Covid-19. El periodisme de qualitat, per sort, ha estat capaç d'oferir al món i de llegar a la posteritat una crònica detallada i en directe d'un any llarg de pandèmia, ha pogut explicar el gran conflicte de salut a cada comunitat del planeta.
  La gramàtica del virus és un assaig necessari sobre el paper fonamental que els mitjans han tingut en la narració de l'enorme trauma sanitari i social provocat pel coronavirus. Josep Gifreu aporta una panoràmica analítica i crítica sobre la intervenció del periodisme i els mitjans de comunicació de referència mundials en la construcció simultània dels microrelats locals i del macrorelat global sobre la primera gran epidèmia de la nostra època.
  "Serviran de res les lliçons d'aquesta pandèmia? N'aprendrem? Ens ajudaran a millorar aquest ofici que estimem? Jo no tinc respostes a aquestes preguntes, només puc dir que crec que les conseqü.ncies seran duradores i tindran un impacte llarg i profund en el temps". —Vicent Partal

  Mostra libro

• 

  Joan B Pastor Aicart - Més enllà...

  Josep Martínez Sanchis

  • 0
  • 0
  • 0

  Joan B. Pastor Aicart (Beneixama, 1849-1917) va ser metge rural i un escriptor molt prolífic, tant en castellà com en valencià. Si bé ha estat conegut com a poeta, la seua obra abraça tot tipus de gèneres literaris: assaig, teatre, articles de premsa, crítica literària, narrativa curta, etc. Fins ara, la seua figura ha passat desapercebuda dins del moviment de la Renaixença valenciana, tot i ser l'autor més premiat al llarg dels territoris de parla catalana durant aquells anys de renaixement lingüístic. El caràcter conservador i religiós d'una bona part de la seua obra i el seu tarannà social discret, que el va fer viure lluny de la capital i sempre més atent al treball que no a l'aparició en els cenacles literaris de l'època, han mantingut probablement oculta la importància dels seus escrits. Aquest llibre, que intenta ser una reconstrucció de la seua biografia intel·lectual, presenta també una breu selecció dels seus textos més rellevants.

  Mostra libro

• 

  Paràgrafs de Barcelona

  Jordi Coromina

  • 0
  • 0
  • 0

   
  Un passeig pel passat, el present i el futur de Barcelona. 
  Hi ha moltes Barcelones i totes tenen cabuda en aquest llibre, escrit primer amb els peus i després amb el cap mitjançant l'art de passejar.
  La Barcelona de Jordi Corominas s'escriu amb paràgrafs carregats d'estímuls. Sorgeix un discurs personal que mescla història, arquitectura, vida de barri, carrers, places, dies, nits, amistats, política, pensaments, aspectes ocults per a la majoria de transeünts i una aposta per reflectir la ciutat des de la vida mateixa, on cada racó és una oportunitat de seducció.
  Escriure sobre Barcelona té una llarga tradició i per consolidar-la cal renovar-la. De Josep Maria Huertas Clavería, Josep Pla o Lluís Permanyer es poden extreure un munt d'ensenyaments: Corominas agafa el seu propi camí amb un estil personal. Després de llegir aquest llibre, Barcelona no serà mai més la mateixa.
   
  "Jordi Corominas és el poeta, passejant i cronista de Barcelona."
  El Confidencial
  "Corominas reivindica la figura del flâneur, del que mira i és detectiu de la pròpia ciutat."
  El Periódico
  "Corominas és un dels joves erudits sobre la ciutat de Barcelona amb més coses a dir."
  Revista de Letras
  "La literatura de Corominas és una mirada contemplativa a la gran cultura europea."
  Europa Press
  "Corominas pertany a la religió del cosmopolitisme."
  El Cultural

  Mostra libro