Viure per viure recoge los artículos publicados por Joan Fuster en El País, de 1979 a 1986. Durante unos años el escritor, que no había rehuido una implicación activa, había seguido atentamente el proceso de cambio político hasta que, a partir de un momento determinado, se sintió decepcionado, defraudado con el rumbo que había alcanzado la Transición. Pensaba que se podían hacer más cosas, que se podía ir más allá, y su intervención, su crítica política, se desplegó en forma de columnas militantes y corrosivas en la prensa más comprometida. Los artículos de El País, aunque incisivos, son de otra dimensión. Escritos más reposados, más literarios, en el tema y en el tratamiento, aunque simultáneos con los papeles más combativos. Sin menospreciar las otras contribuciones, de tipo político o erudito, nos recuperan al mejor Fuster: el de una obra ensayística más ambiciosa y exigente, el del Diccionari per a ociosos, L'home, mesura de totes les coses y Examen de consciència, tres libros justamente que tienen su origen en papeles publicados previamente en la prensa diaria. En este sentido, Viure per viure no deja de ser una continuación -por el contenido y por la intención- de aquellos libros formados a partir de una recopilación de artículos. Sin pretenderlo, sin habérselo propuesto nunca el autor, estos textos constituyen un libro, un conjunto tan orgánico y estimable como muchos otros de Joan Fuster.
Aquest monogràfic sobre el pensament en l'obra de Joan Fuster, estructurat en cinc capítols, presenta des de diferents perspectives una part de la producció de l'escriptor. Els especialistes Ferran Sáez Mateu (Universitat Ramon Llull), Neus Campillo (Universitat de València), Anacleto Ferrer (Universitat de València), Antoni Defez (Universitat de Girona) i Simona Skrabec (escriptora i traductora), a partir de les intervencions i debats que es van originar a Sueca el 13 de novembre de 2018, en el marc d'una jornada organitzada per la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València i l'Ajuntament de Sueca, han elaborat cinc estudis que tracten aspectes ben diversos de la producció fusteriana, en un recorregut ric, però sempre sota la guia del pensament inquiridor que l'escriptor plasmava en la seua literatura: la relació de l'assaig de Fuster amb el de Montaigne i Pla, aquest mateix assaig com a forma d'expressió del pensament crític, la connexió amb 'hommes de lettres', la seua relació amb el paisatge i amb la representació pictòrica d'aquest paisatge i la realitat.
L'extrema dreta espanyola va començar a semblar-se una mica més a l'europea quan va morir el dictador Francisco Franco. La transició va estar marcada per la violència dels grups parapolicials i el terrorisme d'Estat, però aviat van arribar les bandes de skinheads neonazis, els ultres del futbol, i a poc a poc, les noves formacions d'ultradreta i els moviments socials neofeixistes. La generació que va créixer després de la transició va donar resposta, des de diferents àmbits i amb tàctiques diverses, a una nova ultradreta que exercia la violència d'una manera brutal contra diferents col·lectius, i que progressivament va tractar de fer-se un lloc en les institucions.
Ramos repassa les diverses lluites contra la nova extrema dreta que va sorgir a Espanya des de mitjans dels anys vuitanta fins a l'actualitat, amb testimoniatges dels seus protagonistes i cròniques periodístiques i polítiques de cada moment: com es van organitzar les diferents plataformes i col·lectius que passarien de l'autodefensa inicial a l'ofensiva contra els grups d'extrema dreta; quin paper va jugar el periodisme, la cultura, la música, les institucions i altres moviments socials; i la pluralitat de la lluita antifeixista, les seues aliances, els seus debats i algunes de les seues victòries. Però també, com una part del moviment antifeixista va combatre en soledat, va assumir els riscos, va sofrir la violència dels neonazis, la persecució policial i judicial, així com la criminalització dels mitjans de comunicació.
Estripar la terra exposa les mentides del món rural i fa una reflexió de la percepció enganyosa que tenim del nostre entorn. A través de diversos capítols, i en un format inspirat en el manifest, Dunyó estimula el lector a repensar com ens relacionem amb el temps, la terra i el que hi produïm. L'autor analitza també les nostres formes de consum i el vincle amb el nostre estil de vida, mentre rebutja la sobreexplotació, la pressa i la violència contra la natura i contra nosaltres mateixos.Amb un llenguatge evocador i poètic, però alhora amb un estil provocador i sense complexos, ens fa replantejar les prioritats per combatre els discursos de la lògica del capitalisme.És una obra imprescindible per conèixer i entendre aspectes al voltant de la diversitat, l'equilibri i la sostenibilitat que ens farà qüestionar les nostres pròpies dinàmiques i passar a l'acció.
La pitjor conseqüència de la Guerra de Bòsnia, a banda dels seus cent mil morts, 35.000 desapareguts i un milió llarg de desplaçats, va ser la consolidació d'un país dividit en tres comunitats ètniques i la desaparició de la noció de multietnicitat, el tresor més preuat de "la petita Iugoslàvia", com se l'havia arribat a anomenar per ser una reproducció en petit de l'estat creat per Tito.
Vint-i-cinc anys després de l'inici del conflicte, aquest llibre pretén, però desmuntar el mite segons el qual aquesta va ser una guerra ètnica. I també, de fet, la mateixa existència de tres pobles amb grans diferències entre si, la suposada causa per justificar el "conflicte inevitable": "Si tres grups aparentment diferents —es pregunta l'autor— parlen exactament la mateixa llengua (en tot cas amb diferències com les que hi ha entre el català i el valencià), tenen uns costums molt semblants i una cohabitació des de fa segles... fins a quin punt es pot afirmar que són tres ètnies diferenciades?".
En lloc d'això, l'autor defensa que l'element ètnic va ser, precisament, el pretext de les elits provinents del sistema iugoslau per perpetuar-se en el poder, encara que fos al preu de generar una guerra civil. El volum pretén, en suma, demostrar com les diferències ètnico-culturals es van amplificar i estimular per tal de justificar el conflicte.
El professor Mateu Rodrigo, historiador medievalista de llarga i acreditada trajectòria docent i investigadora, reuneix en aquest volum una selecció de treballs de l'àrea de la cultura catalana medieval, vinculats particularment a València i publicats en el curs dels darrers anys en diverses revistes acadèmiques. Un primer bloc temàtic aporta informació documentada al coneixement de grans escriptors: Arnau de Vilanova i la persecució 'post mortem' dels seus escrits espirituals; la vida a València del cronista Muntaner; contribucions a la genealogia del llinatge March al segle XIV, o a la família de Joanot Martorell en aquella mateixa època. Igualment, l'herència de Francesc Ferrer forneix proves de la identitat del poeta valencià. El segon grup es consagra a l'anàlisi d'algunes biblioteques significatives. La de l'Hospital dels Beguins il·lustra sobre l'espiritualitat d'aquell corrent religiós, mentre que les de Maria de Castella, reina d'Aragó, al Palau del Real, i la del canonge Guillem Serra són exemples d'una notable llibreria reial i d'una col·lecció eclesiàstica posseïdora de còdexs de gran vàlua, conservats fins avui a la Catedral de València. Clou la sèrie un estudi sobre Melcior Miralles, capellà d'Alfons el Magnànim, i les fonts sobre la guerra de Nàpols.
Aquest llibre és un estudi dels dos tipus de poblament característics de la Catalunya Vella medieval: per una banda, el mas, la petita explotació agrícola dispersa i, per l'altra, la vila, la petita i mitjana ciutat dotada de mercat setmanal, de notaria pública, de cúria judicial i d'altres institucions. Més enllà de la historiografia local, la recerca se centra en aspectes particulars d'un i altre tipus de poblament. El que encara ens mancava és una visió de conjunt d'aquests dos tipus de poblament, a partir dels coneixements assolits i les problemàtiques plantejades pels historiadors. Més que oferir unes conclusions definitives, es proposa un marc per a la futura recerca empírica i un model que permeta interpretar històricament la difusió de la vila i el mas, així com les condicions i implicacions d'aquesta difusió.
Ihr Account wird momentan auf einem anderen Gerät benutzt.
Es ist bereits eine Sitzung auf einem anderen Gerät geöffnet.
Abmelden
Erneut verbinden
Ihr Account wird momentan auf einem anderen Gerät benutzt.
Um darauf zugreifen zu können, müssen die Berechtigungen und obligatorischen Richtlinien (markiert mit *) überprüft und akzeptiert werden.
Wenn Sie Hilfe oder weitere Informationen benötigen, schreiben Sie an support@24symbols.com
Akzeptieren
Ihr Account wird momentan auf einem anderen Gerät benutzt.
OK
Bestätigungs-E-Mail noch einmal schicken
Ihr Account wird momentan auf einem anderen Gerät benutzt.
Wir haben versucht, Ihr Abo abzubuchen, aber es ist uns nicht gelungen. Das teilt uns Ihre Bank/Karte mit:
Wenn Sie weiterlesen möchten, müssen Sie sich möglicherweise an Ihre Bank wenden oder Ihre Zahlungsinformationen hier ändern:
Ich möchte meine Karte aktualisieren!
Haben Sie Fragen? Schreiben Sie uns an support@24symbols.com und wir werden Ihnen weiterhelfen.
Cookies helfen uns bei der Bereitstellung unserer Dienste. Durch die Nutzung unserer Dienste erklären Sie sich damit einverstanden, dass wir Cookies setzen.Mehr erfahren