Otros libros que te pueden interesar

• 

  La ciutat sense veïns - Víctimes...

  Andreu Merino

  • 0
  • 0
  • 0

  La ciutat sense veïns és el retrat cru d'una Barcelona on el dret a l'habitatge està cada cop més vulnerat. La concentració de la propietat, la manca de lleis per intervenir el mercat i l'empobriment de les persones dibuixen un escenari en què accedir a un pis acostuma a ser una quimera.
  La investigació del periodista Andreu Merino parteix de casos particulars per explicar situacions compartides per milers de barcelonins: des de l'impagament del lloguer fins al desnonament i la connivència del sistema judicial, passant per la vergonya de les màfies de l'ocupació.
  La pandèmia de la Covid-19 ha posat l'accés a l'habitatge encara més al centre del debat polític i social, i ha portat al límit molts veïns que veuen com la ciutat els expulsa.

  Ver libro

• 

  Valors emergents a Europa -...

  Francesc Torralba, José Antonio...

  • 0
  • 0
  • 0

  En el context de la globalització de les comunicacions, dels mercats i de la cultura, és essencial destacar els valors que són propis per poder defensar-los d'elements externs i garantir-ne la transmissió a les futures generacions d'europeus. Europa no és només una unitat política, geogràfica, cultural o social, sinó una realitat espiritual, una entitat amb una configuració ètica i estètica pròpia que sorgeix, en part, dels universos religiosos que al llarg de la història hi han sedimentat. Aquest petit però intens text sobre valors en la política, en l'educació i en les tradicions religioses podria ser el primer símptoma d'una nova primavera dels valors a Europa.

  Ver libro

• 

  Autoritat i autoritarisme - Una...

  Miquel Bassols i Puig

  • 0
  • 0
  • 0

  Des de principis del segle passat, assistim a una crisi de l'autoritat fundada en el patriarcat que té diverses conseqüències en les formes de vida i molt especialment en la política. La crisi d'autoritat, però, és tan antiga com l'autoritat mateix. Les diverses manifestacions que presenta -familiar, pedagògica, política o religiosa- són fets de llenguatge, es fonamenten en el poder de la paraula que rau en l'inconscient. Com més crisi d'autoritat hi ha, més retornen formes d'autoritarisme, amb un ús indiscriminat de la llei jurídica o de la força física. Què ens pot ensenyar la psicoanàlisi de Jacques Lacan per fer-ne una lectura actual? En primer lloc, la diferència entre autoritat i poder. I un fet que respon a l'estructura sexual de l'ésser humà: més enllà de l'autoritat fundada en la lògica fàl·lica, que funciona de manera binària amb el tot o res, s'obri el camp d'una autoritat fundada en la lògica femenina, que funciona considerant cada element un per un i amb el no-tot.

  Ver libro

• 

  Antifeixistes

  Miquel Ramos

  • 0
  • 0
  • 0

  L'extrema dreta espanyola va començar a semblar-se una mica més a l'europea quan va morir el dictador Francisco Franco. La transició va estar marcada per la violència dels grups parapolicials i el terrorisme d'Estat, però aviat van arribar les bandes de skinheads neonazis, els ultres del futbol, i a poc a poc, les noves formacions d'ultradreta i els moviments socials neofeixistes. La generació que va créixer després de la transició va donar resposta, des de diferents àmbits i amb tàctiques diverses, a una nova ultradreta que exercia la violència d'una manera brutal contra diferents col·lectius, i que progressivament va tractar de fer-se un lloc en les institucions.
  Ramos repassa les diverses lluites contra la nova extrema dreta que va sorgir a Espanya des de mitjans dels anys vuitanta fins a l'actualitat, amb testimoniatges dels seus protagonistes i cròniques periodístiques i polítiques de cada moment: com es van organitzar les diferents plataformes i col·lectius que passarien de l'autodefensa inicial a l'ofensiva contra els grups d'extrema dreta; quin paper va jugar el periodisme, la cultura, la música, les institucions i altres moviments socials; i la pluralitat de la lluita antifeixista, les seues aliances, els seus debats i algunes de les seues victòries. Però també, com una part del moviment antifeixista va combatre en soledat, va assumir els riscos, va sofrir la violència dels neonazis, la persecució policial i judicial, així com la criminalització dels mitjans de comunicació.

  Ver libro

• 

  1000 anys del cultiu de vinya...

  Josep Martínez, Ramon Martos

  • 0
  • 0
  • 0

  El novembre de 2020 s'acomplí el primer centenari de la fundació del Celler Cooperatiu de Ripollet-Cerdanyola per part del Sindicat Agrícola de Ripollet. Aquesta iniciativa, presa majoritàriament per petits conreadors de vinya, parcers i rabassaires per donar sortida a les petites produccions individuals, comptà amb l'assessorament econòmic i tècnic de la Mancomunitat de Catalunya. El projecte va tenir, a més, la col·laboració de l'arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, per al disseny i la construcció de l'edifici d'estil modernista. 
  Aquest llibre posa en coneixement la trajectòria del Celler Cooperatiu al llarg d'aquests cent anys i la importància econòmica i social que el cultiu de la vinya va tenir a Ripollet i Cerdanyola, ja notori des del segle x. Els autors proposen un viatge de mil anys que s'endinsa en les relacions dels pagesos amb el monestir de Sant Cugat, propietari de la major part dels terrenys agrícoles de la zona, i en la seva vida social, tot ubicant els masos i les problemàtiques entre els seus propietaris i els pagesos remences i, posteriorment, els rabassaires. 
  1.000 anys del cultiu de vinya a Ripollet mostra com, a partir del cultiu de la vinya, es teixeix la microhistòria de la pagesia del Vallès Occidental i com s'explica la seva desaparició a les acaballes del segle xx, fets que mantenen una relació inequívoca amb els esdeveniments històrics del nostre país.

  Ver libro

• 

  Pèrdues i dols - Reflexions i...

  Concepció Poch Avellan

  • 0
  • 2
  • 0

  Perdre no ens agrada gaire, per no dir gens. Admetre que hem d'acceptar pèrdues i dols al llarg de la vida se'ns fa feixuc.
  Dit això, cal reconèixer que les pèrdues formen part de la nostra existència i que l'educació de grans i petits té com un dels seus primers objectius aprendre a transformar les pèrdues inevitables en quelcom valuós i en font de guanys ètics.
  Diuen que compartir els sentiments alleuja el dolor. Quan aquests són tristos o dolorosos es fa més difícil fer-ho. I quan les pèrdues ens aclaparen, les podem negar, amagar, ens podem enfadar, rebel·lar... o podem acceptar-les. I procurar que els nostres processos de dol siguin saludables.
  L'absència d'una persona estimada és la pèrdua més difícil d'acceptar. Però també n'hi ha d'altres que ens "esperen" a l'horitzó de la nostra existència. 
  L'autora es planteja algunes preguntes clau entorn de la varietat de pèrdues i dols que ens envolten i ens toca viure. Les respostes no seran mai unívoques. L'experiència humana de perdre (i de guanyar) és personal, única i irrepetible.

  Ver libro