Other books that might interest you

• 

  La niña gorda

  Santiago Rusinol

  • 0
  • 0
  • 0

  En un entresòl del carrer Torrent de l'Olla, a Gràcia, neix una criatura excepcional, un autèntic "fenomen": una nena que pesa set o vuit quilos. Ben aviat els pares —en Giordano Bruno, lliurepensador, i la Narcisa, catòlica— no saben què fer per educar i per alimentar la filla. Com més va, la noia menja més i plora més, i la sola cosa que l'interessa és llegir els fulletons, les novel·les per entregues que reparteix en Giordano per guanyar-se la vida, en el sentimentalisme tràgic dels quals descobreix l'única vida que per a ella té sentit. L'arribada d'un vell amic, un domador procedent de l'Argentina, possibilitarà la solució del futur de la noia: decideixen muntar una barraca de fira, un "Palau dels fenòmens" on el públic podrà admirar les habilitats del domador, la meravellosa pell d'un tatuat i, com a plat fort, la niña gorda.

  Show book

• 

  La casa Tellier i dues històries...

  Guy Maupassant

  • 0
  • 0
  • 0

  "Oh, spirit of Maupassant come to my aid!", escriu Henry James al seu diari. Maupassant té devots des d'Amèrica fins a Rússia. Joseph Conrad i Lev Tolstoi en prologuen les obres, Isaak Babel el tradueix. Tots, amb una barreja de fervor i desesperació, analitzen l'aparent senzillesa dels seus relats. "Els fets, sempre els fets, no hi ha res més que el preocupi", escriu Conrad. Tolstoi, en plena crisi mística, s'arrenca els cabells davant d'aquest artista sense credo ni déu que narra tan prodigiosament els humans. 
  
  L'obra de Maupassant va ser l'aliment dels gegants de la literatura moderna. ¿Per què no forma part avui del nostre imaginari? Potser pel mateix motiu que feia que Tolstoi s'arrenqués els cabells: no conté ni un bri d'ideologia. El que hi batega és la festa dels sentits, el tacte de les coses, la trepidació de la vida i, dins d'ella, la reïna del sentiment, que circula i fa que sigui plena.
  
  Dues de les nouvelles que oferim se centren en una figura particular: la prostituta, dispensada de sotmetre's als codis perquè atempta contra tots. Al recambró del volum, una escena domèstica desferma una rialla fonda i franca com el tro. Mia Tarradas s'ha posat al servei d'aquest fill de Flaubert per fer-li trobar les paraules en català. Un repte formidable, i una declaració d'amor

  Show book

• 

  Violeta

  Prudenci Bertrana

  • 0
  • 0
  • 0

  La novel·la està ambientada a Girona, remarcant l'ambient proletari. El narrador omniscient ens presenta amb acció mínima, unes poques escenes, i personatges, quasi tots anònims, llevat de Mercè, l'amiga de Violeta, a la protagonista del relat: l'òrfena Violeta. La novel·la ens parla de la vida amorosa de Violeta qui, malgrat ser una órfena abandonada, sense casa, no perd la seua inocència. Es podria dir que es tracta d'un ser natural, raó per la qual és a la natura on és plenament lliure. Aquesta experipència amorosa és la que farà que Violeta es trobe amb la realitat de la vida i la seua duresa.

  Show book

• 

  La bèstia humana

  Émile Zola

  • 0
  • 0
  • 0

  Roubaud, sotscap de l'estació de tren de Le Havre, descobreix que la seva dona, Séverine, va tenir un afer, anys abans, amb Grandmorin, un dels directors de la companyia ferroviària. Després de forçar-la a confessar, Roubaud, que se sent humiliat, assassina Grandmorin en el trajecte de París cap a Le Havre. L'atzar fa que el crim sigui presenciat pel maquinista Jacques Lantier, víctima d'una malaltia hereditària que li desperta, amb el desig, una mania homicida cap a les dones, una mania que tracta de canalitzar a través de la relació, gairebé sexual, amb la seva màquina de tren, la Lison. Però Lantier aviat es veurà atrapat per la vinculació amb els Roubaud i, per a la seva dissort, esdevindrà l'amant de Séverine. La novel·la ha estat adaptada en diverses ocasions al cinema: destaquen sobretot les versions de Jean Renoir (1938) protagonitzada per Jean Gabin, i de Fritz Lang (1954) amb Glenn Ford en el paper principal.

  Show book

• 

  Accidents d'amor

  Ramon Llull

  • 0
  • 0
  • 0

  Escrita segons els patrons literaris de les novel·les de cavalleria, i potser influïda pel "Roman de la Rose", un poema al·legòric sobre l'amor profà que gaudia d'un èxit esclatant en el París de l'època, "Accidents d'amor" té dos protagonistes claríssims, l'Amic i l'Amat, això és, el fidel cristià i Déu. Al seu voltant, hi orbita tota una galàxia de personatges secundaris -els donzells d'amor, el metge d'amor, Vida d'amor, Mort d'amor, Dona d'amor, etcètera-, cadascun dels quals es correspon amb un dels diversos continguts presentats a l'Arbre de Filosofia.

  Show book

• 

  El poema de la rosa als llavis

  Joan Salvat-Papasseit

  • 0
  • 0
  • 0

  El poema de la rosa als llavis és l'expressió més pura de la poètica salvatiana. Una bona part de poemes, que manipulen amb cautela ingredients tradicionals –mesura del vers, recursos fònics- amb d'altres d'Avantguarda –trencament del vers-.

  Show book