Els desperfectes - Premi Documenta 2020

Irene Pujadas

Sinopse

"El vetllen al seu taller mateix, envoltats de bustos i de torsos. És el que en Iannis Aramakis hauria volgut. La seva mort és un èxit, plena de models i d'artistes, de cossos bonics. A en Gómez li roben la bossa allà mateix, a la vetlla. Li sembla una falta de respecte. La Nora diu: Podríem cuinar fesolada i tzatziki, en honor al difunt. En Gómez diu: Per què no, i també diu: Quina colla d'impresentables."

Els desperfectes són vint-i-un contes que abracen la grolleria i l'humor negre i que exploren, entre altres qüestions, els finals —de l'amistat, de l'amor, de la vida—, els consells dels altres, els periquitos perduts, els bons àpats, la lacra del turisme, els moviments de l'escriptura i les formes de la fe, la credulitat o la manera, sovint hilarant, com els humans afrontem les tragèdies. Àgils i llegidors, senzills en la forma i profundament vitals en el contingut, els contes d'Els desperfectes formen un conjunt irreverent i incòmode, de vegades fosc i pertorbador, de vegades hilarant i grotesc.

El jurat del Documenta n'ha destacat "un estil net i vibrant, una llengua polida i alhora vivíssima, i un punt de negror i escabrositat molt saludables. La veu narrativa darrere els relats és segura i ambiciosa, i la destresa narrativa en la construcció de cada conte és més que notable".

Disponível desde: 10/03/2021.

Outros livros que poderiam interessá-lo

La ràbia

Lolita Bosch Sans

Valenta, honesta i brutalment personal, la nova novel·la de Lolita Bosch rememora el bullying patit per l’autora en l’adolescència. El premi Roc Boronat 2016 és una narració emocionant i imprescindible, una denúncia d’una realitat execrable i massa sovint silenciada.
Avui la Lolita és una escriptora i periodista reconeguda; és mare, treballa per la pau i li agrada viure la vida. I per fi ha trobat la força per escriure sobre la seva adolescència, quan dels catorze als disset anys, com tants altres adolescents, va ser víctima de bullying.
La Lolita va patir insults i humiliacions, i va sentir la indiferència i el menyspreu. Va convertir-se en algú que vol passar desapercebut, una ningú, i va haver d’aprendre què és ser de ferro i només voler que els dies que passaven tan lents s’acabessin, s’acabessin, s’acabessin... Un temps de cruel complicitat entre companys i companyes de classe, però alleujada per un diari de color verd on l’autora va començar a escriure sobre la insuportable sensació d’ofec que l’ensorrava, sobre la foscor que l’envoltava i la ràbia que va créixer pensant que seria eterna. Fins avui.
Una narració que traspua emoció i sinceritat i que es llegeix amb el cor encongit, tal com l’autora va viure els anys que aquí descriu. Una lectura obligatòria.
«Odiar és anar-se’n. Marxar. Fugir. Perdre. Sentir ràbia, en canvi, és sentir-se vençut. És mirar les coses des d’una porta molt petita i molt alta que duu a un món immens que és molt avall i on gairebé tot sembla ser a les fosques. Un món on no saps per què però hi vols tornar a entrar. Fer-lo teu. Potser per trobar-hi l’única porta de sortida. La ràbia és una forma estranya d’esperança.»

Ver livro

La mare balena i altres contes

Víctor Català

«M’agrada imaginar Caterina Albert i Paradís, nom real de Víctor Català, com a part d’una germandat de dones insòlites de la qual també en formarien part Jane Austen, Emily Bronte, George Elliot, Emily Dickinson, Emilia Pardo Bazán, Mercè Rodoreda i tantes altres. Dones que van escriure en un món d’homes, que van imaginar estratègies per continuar amb les seves activitats quotidianes malgrat les dificultats, que van pagar el seu atreviment amb vides solitàries, diferents, encara avui misterioses, molt allunyades de les de la majoria de les dones del seu temps.» Care Santos

Ver livro

Amb l'aigua al coll

Daniel Arbós i Labairu

Una novel·la carregada d’humor i ironia per denúncia un dels mals de la nostra societat: la devoció per les medicines alternatives que, en alguns casos, semblen haver substituït la religió.
Després d’anys sense veure’s, tres amics d’infància (el Dídac, el Toni i l’Aurembiaix) es retroben per visitar la masia que aquesta darrera ha convertit en un centre de teràpies alternatives. El Dídac, executiu agressiu a l’atur, decideix quedar-s’hi i ajudar-la. Allà descobreix que hi ha persones que defensen que beure un parell de gots d’aigua de mar al dia és molt sa, i convenç el Toni, biòleg marí, perquè els proporcioni aigua marina i s’uneixi al negoci.
De l'autor de l'èxit Deu top-models i una boja que parla sola.

Ver livro

Herois indepes - Els veritables...

Jordi Calvís, Andre Gonzalez

Qui ha lluitat més per la independència de Catalunya? Uns respondran que si en Mas, uns altres que si en Junqueras, uns altres de més enllà diran que la CUP... Segons siguin les seves preferències polítiques, vaja. I, en part, tots tenen raó. Però els veritables herois indepes, aquells que de debò creen independentistes a cabassos, no són els separatistes de tota la vida o els conversos, sinó tots aquells que amb menyspreus, insults i atacs continuats no deixen d'esperonar més i més persones perquè se sumin a la massa ingent dels que volen abandonar Espanya en direcció a la República Catalana. El Tribunal Constitucional, Paco Marhuenda, Rajoy, Pdr Snchz, Jiménez Losantos, Pedro J. o Curri Valenzuela, són ells els veritables herois indepes que tenen la missió de recordar-nos a diari que no volem compartir un Estat amb ells.

Per homenatjar els incansables lluitadors de la causa independentista, en Jordi Calvís ha concebut aquesta col·lecció de cromos que l'Andreu González ha complementat amb textos breus, uns textos d'agraïment emocionat.

Gràcies, herois, perquè sense vosaltres res de tot això no hauria estat possible!

Il·lustracions de: Jordi Calvís i Burgués

Ver livro

La panerola

Ian McEwan

McEwan esmola els ullals: una sàtira mordaç de l’Anglaterra del Brexit i l’Europa dels populismes.
Ian McEwan presenta una sàtira corrosiva de l’Anglaterra del Brexit i l’Europa dels populismes. L’arrencada de la novel·la és una reelaboració del famosíssim començament de La metamorfosi de Kafka. Però aquí s’inverteixen els termes i ens trobem amb una panerola que, un bon dia, quan es desperta, descobreix que s’ha convertit en un ésser humà enorme, concretament el primer ministre del Regne Unit, anomenat Jim Sams. I no és l’única panerola transformada en polític.
El primer ministre invoca el poble per situar-se per sobre de tot i de tothom: l’oposició, els dissidents del seu propi partit i fins i tot el Parlament i les normes més elementals de la democràcia. El seu projecte estrella passa per posar en pràctica una absurda teoria econòmica anomenada «reversalisme» i canviar així la direcció del flux dels diners, de manera que cal pagar per treballar i es reben diners quan es compra. Una fórmula màgica que suposadament ho solucionarà tot.
McEwan recorre a Kafka per retratar una realitat que té molt de kafkiana, però el gran referent d’aquesta sàtira és Jonathan Swift, un dels mestres en l’art de servir-se de l’humor per posar en evidència l’estultícia i combatre-la. Des de la perplexitat i la indignació, McEwan ha escrit un llibre d’emergència, contundent i divertit, que denuncia l’alarmant degradació de la classe política.

Ver livro

Hôzuki Ed Catalán - La lliberia...

Aki Shimazaki

La Mitsuko regenta una llibreria de vell especialitzada en obres filosòfiques. Allà passa els dies plàcidament amb la seva mare i en Tarô, el seu fill sord.

Cada divendres a la nit, però, es converteix en la cambrera d’un bar de clientela selecta. Aquesta feina li permet gaudir d’una independència econòmica, i aprecia les converses que manté amb els intel·lectuals que freqüenten l’establiment.

Un dia, una dona distingida entra a la llibreria amb la seva filla petita i els nens de cadascuna d’elles se senten atrets de seguida. Davant la insistència de la dona i per complaure en Tarô, tot i que normalment evita fer amistats, la Mitsuko acceptarà tornar-los a veure. Tanmateix, aquesta trobada podria posar en perill l’equilibri de la seva família.

Ver livro