Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  El cementiri

  Gerard Guix Badosa

  • 0
  • 0
  • 0

  Una història d'amor i mort en un futur distòpic i fosc. La Isobel acaba de perdre la seva mare i tot i la prohibició d'enterrar els morts, ella vol que el seu cos reposi sota terra. Té dos dies per aconseguir-ho, així que quan arriba a un cementiri, dels últims que queden, i es troba amb en Travis, l'enterrador, veu com el seu somni es pot fer realitat. Una història gòtica d'amor, on l'esperança va de la mà amb la perdició.-

  Ver livro

• 

  Sidonie té més d'un amant

  Àngel Casas

  • 0
  • 0
  • 0

  Àngel Casas, una icona de la televisió dels anys 80 i 90, ens convida a entrar al món de la seva infància i joventut a través de la mirada d'un fotògraf de prestigi internacional.Sidonie, la cançó que cantava Brigitte Bardot a la pel·lícula de Louis Malle Vie privée, marca el despertar sexual de Max Morrison, el fill d'un músic americà de jazz de pas per Barcelona i una prostituta del barri de Sants, que amb els anys s'ha convertit en un fotògraf de fama mundial. L'escandalós secret que guarda la feina clandestina del seu mentor, Gerard Lambert, fotògraf de bodes i comunions al barri, durant els anys més grisos del franquisme, l'obsessionen fins al punt de dedicar-li una exposició en el decurs del Fòrum de les Cultures del 2004. Però fins i tot la moderníssima Barcelona post-olímpica mostrarà no estar preparada per al desconegut i insospitat Sants que mostren les fotografies.«Gran conversador, Àngel Casas encara escriu millor que parla.» Albert Om, Ara«Àngel Casas retrata els usos i costums d'una època, les diminutes misèries i les microscòpiques esplendors de la condició humana». Ponç Puigdevall, El País«Àngel Casas sap escriure sobre petites i grans misèries amb un somriure. I és contagiós.» Estanislau Vidal-Folch

  Ver livro

• 

  L'ordre de les coses

  Laura Tejada

  • 0
  • 0
  • 0

  «El coll prim de pell blanca i llisa. En Pepe la mira i pensa que com és possible que la vida li faci això, ara. Com pot ser que la noia s'assembli tant a la seva Rosario. Així, envoltada de les companyes d'institut, li sembla una visió estranya.»
  La Clàudia s'encaparra amb el professor de música i en Blai, l'amic d'infància, queda amb el cor trencat. Amb en Quel, la Berta i altres col·legues del poble encaren l'estiu com si s'hi juguessin la vida. Olot és un cop de puny, i muntaran una banda perquè tremolin les festes majors. En Pepe, mentrestant, plora la Rosario mentre serveix cerveses al bar del Firal; el seu passat xiula com una olla de pressió. L'Ester sembla que no hi és tota i la Nina és l'únic far de seny. I al forn de la Marga, és clar, s'hi suca pa amb xafarderies. Tots plegats, un vesper de personatges que malden per trobar l'ordre de les coses i acaben sent experts, més aviat, a surfejar el desordre. La gràcia de la vida és justament aquest desordre. Una novel·la que esmola els punts de vista, la ironia, la llengua i la joia de viure.
  L'ordre de les coses és l'onzè títol de la col·lecció «Narratives», després d'èxits com El primer emperador i la reina Lluna o I del cel van caure tres pomes.

  Ver livro

• 

  La papallona

  Narcís Oller

  • 0
  • 0
  • 0

  La papallona és una de les primeres novel·les en català de Narcís Oller. L'autor mostra els anys previs a la revolució de 1868 i s'endinsa en una Barcelona industrial, burgesa i educada. La Toneta és una noia pobra i orfe que treballa de modista. Un dia s'enamora d'en Lluís, un estudiant de Dret adinerat que s'ha traslladat a Barcelona per acabar els estudis. Dos mons molt diferents que es contraposen en una història truculenta i dramàtica. La novel·la té un aire fulletonesc que s'arrossega del corrent de romanticisme, però les descripcions de la Barcelona industrial ja mostren el realisme i naturalisme que caracteritzaria a l'autor.-

  Ver livro

• 

  Cartes d'amor de la monja...

  Marianna Alcoforado

  • 0
  • 0
  • 0

  Una religiosa portuguesa escriu al seu amant infidel, que l'ha abandonat. Aquesta senzilla frase conté un drama humà, l'angoixa de l'amor no correspost, una polèmica literària i un dels textos més bells sobre la passió femenina.
  En una gradació angoixant, que captiva el lector, testimoni involuntari de com un cor es trenca i es desfà lluny de la mirada de l'amant, Mariana Alcoforado passa de la ira als retrets, de la resignació a la docilitat, fins a arribar a l'única resposta, terrible i que buida de sentit la seva passió: el seu amant mai la va estimar. I així, el comiat de la monja ens colpeix encara avui evocant la ferida ja cauteritzada d'un desengany cruel, pel silenci i per la solitud. Les Cartes s'emmarquen en la tradició literària europea que, des d'Ovidi o Virgili, amb Penèlope, Briseida, Fedra, Medea, o Dido, passant per Eloïsa, donen veu literària a la dona abandonada. Les Cartes van tenir una gran influència en autors com Choderlos de Laclos, Stendhal, Rousseau o Rilke.
  "Les paraules de la monja són el sentiment de lamor, tot el que es pot expressar i tot el que no es pot dir. La seva veu entona un cant docell, i la seva melodia no troba destí."
  Rainer Maria Rilke
  "Una descripció magistral de la bogeria amorosa femenina."
  Philippe Sollers
  "Cal estimar com la religiosa portuguesa, i amb la mateixa ànima de foc amb la qual ens ha deixat les seves cartes immortals."
  Stendhal

  Ver livro

• 

  Els aformismes del notari

  Albert Jané

  • 0
  • 0
  • 0

  Després de publicar el monumental Calidoscopi informal (La Ela geminada), ara torna per brindar-nos un petit tast de la seva obra inèdita. Els aforismes del notari és un conte insòlit, on l'autor ressuscita la figura del notari Vilamitjana, lector assidu dels moralistes antics i moderns. Casat amb la jove vídua Rovirosa, el notari té la dèria d'apuntar-se frases i sentències. L'aforística és per a ell una addicció i n'apunta en els esborranys dels documents que prepara a la seva notaria. "La censura estimula la metàfora", escriu Vilamitjana en un dels seus papers. "M'ordre dels records altera el producte". I moltes altres frases que podreu espigolar si llegiu aquest relat d'Albert Jané, un dels savis de la tribu.

  Ver livro