L'excepcionalitat permanent

Ignasi Gozalo Salellas

Sinopse

L’excepcionalitat com la nova normalitat i les formes de dominació del present.  
El sobirà és de nou entre nosaltres. No sempre el veiem però pertot és present: encarnat en diferents figures, controla la nostra quotidianitat i aplica, incessant, una excepcionalitat permanent. Tot recuperant el llenguatge juridicomilitar del segle XX i a mig camí de la crònica i l’assaig, Gozalo Salellas actualitza el concepte d’estat d’excepció en les societats contemporànies i desgrana els sis estats teleològics i somàtics dels quals el sobirà se serveix actualment. Reflexionar sobre el seu poder és entendre millor una condició clau del nostre temps.

Disponível desde: 27/09/2023.

Comprimento de impressão: 120 páginas.

Outros livros que poderiam interessá-lo

Cartes d'amor de la monja...

Marianna Alcoforado

Una religiosa portuguesa escriu al seu amant infidel, que l'ha abandonat. Aquesta senzilla frase conté un drama humà, l'angoixa de l'amor no correspost, una polèmica literària i un dels textos més bells sobre la passió femenina.
En una gradació angoixant, que captiva el lector, testimoni involuntari de com un cor es trenca i es desfà lluny de la mirada de l'amant, Mariana Alcoforado passa de la ira als retrets, de la resignació a la docilitat, fins a arribar a l'única resposta, terrible i que buida de sentit la seva passió: el seu amant mai la va estimar. I així, el comiat de la monja ens colpeix encara avui evocant la ferida ja cauteritzada d'un desengany cruel, pel silenci i per la solitud. Les Cartes s'emmarquen en la tradició literària europea que, des d'Ovidi o Virgili, amb Penèlope, Briseida, Fedra, Medea, o Dido, passant per Eloïsa, donen veu literària a la dona abandonada. Les Cartes van tenir una gran influència en autors com Choderlos de Laclos, Stendhal, Rousseau o Rilke.
"Les paraules de la monja són el sentiment de lamor, tot el que es pot expressar i tot el que no es pot dir. La seva veu entona un cant docell, i la seva melodia no troba destí."
Rainer Maria Rilke
"Una descripció magistral de la bogeria amorosa femenina."
Philippe Sollers
"Cal estimar com la religiosa portuguesa, i amb la mateixa ànima de foc amb la qual ens ha deixat les seves cartes immortals."
Stendhal

Ver livro

Víctor Català l'escriptora...

Margarida Casacuberta

La personalitat de Víctor Català és l'obra d'art total que Caterina Albert construeix al llarg de la seva vida, amb els "silencis" que tan bé va saber interpretar Maria-Aurèlia Capmany inclosos, com un mosaic fet de múltiples peces que l'escriptora va controlar amb "l'energia i la seguretat" pròpies de l'artista professional que sap que la disposició final de les peces no depèn ja d'ella, sinó de la recepció de l'obra. Una "obra completa" que Caterina Albert va deixar plantejada com un work in progress que s'havia d'anar (re)configurant al ritme dels temps i d'acord amb la recepció que, en cada circumstància històrica, política i cultural, es pugui fer d'una obra oberta a la recepció de la crítica i del públic lector, aquell "llegidor" a qui Víctor Català s'adreça en cadascun dels seus llibres, l'existència del qual Caterina Albert tenia molt clar que calia imperiosament preservar.
A construir la seva gran obra —Víctor Català— i a assegurar l'existència d'un públic per a la literatura catalana capaç de reconstruir i insuflar la vida a la figura del tapís, va dedicar Caterina Albert tota una existència d'escriptora conscient, rigorosa i professional. Avui dia, l'èxit de l'empresa és ja inqüestionable.

Ver livro

Lletres de batalla

Joanot Martorell, Joan de Montpalau

El 12 de maig de 1437 Joanot Martorell, el futur autor del Tirant lo Blanc, va enviar una primera lletra de batalla al seu cosí Joan de Montpalau. L'acusava d'haver seduït la seva germana Damiata amb la promesa que s'hi casaria. I el desafiava a un combat si no complia el seu compromís.
Montpalau va negar taxativament haver promès res. Al llarg de gairebé un tot any els dos cavallers es cartejaren i airejaren públicament les seves desavinences, ben amanides amb tota mena d'insults i desqualificacions. L'objectiu de la correspondència era establir les regles del combat i trobar un jutge imparcial que volgués fer d'àrbitre. Les lletres de batalla eren una batalla de mots, batalla jurídica, batalla de befa i escarni, batalla psicològica per a intentar prendre avantatge abans mateix d'esmolar les armes.

Ver livro

No diguis res - Una història...

Patrick Radden Keefe

El desembre del 1972, a Belfast, uns homes amb passamuntanyes es van emportar Jean McConville de casa seva. No la van tornar a veure. Tenia trenta-vuit anys i era mare de deu fills. Aquest és només un dels molts episodis ocorreguts durant el conflicte que es coneix com els Troubles.
Aquest llibre sobre el conflicte nord-irlandès i les seves repercussions utilitza el cas McConville com a punt de partida per mostrar una societat devastada. La violència brutal no només va deixar marca en persones com els fills de McConville, sinó també en membres de l'IRA ressentits per una pau que estava lluny d'aconseguir una Irlanda unida, i els va obligar a plantejar-se si les morts que havien provocat no eren sinó mers assassinats.
----
"El millor llibre sobre Irlanda del Nord que he llegit mai"
John Banville

Ver livro

Maria Antonieta

Stefan Zweig

Stefan Zweig diu, a la introducció d'aquest llibre, que la història, aquest gran demiürg, no té cap necessitat d'un caràcter heroic com a protagonista principal per aixecar un drama estremidor. Essent Maria Antonieta una nena, li concedeix com a llar una cort imperial. Quan és adolescent, li atorga una corona. Durant anys la malcria i avicia. Eleva aquesta dona als cims més alts de la fortuna i després la deixa caure a poc a poc d'una manera refinadament cruel.

Maria Antonieta va tenir una existència diàfana i insubstancial fins que la Revolució Francesa la va empènyer a l'ull de l'huracà de la història. I és en la presó més obscura, sepultada de calúmnies, que aquella dona mediocre assoleix finalment una dimensió tràgica i esdevé tan gran com el seu destí.

Stefan Zweig relata de manera magistral la vida regalada de Maria Antonieta d'Àustria, reina de França, a la cort de Versalles, el seu captiveri i la seva mort a la guillotina. Només algú amb un formidable coneixement de l'ànima humana podia emprendre un viatge com aquest a un dels moments més apassionants de la història. Perquè Zweig, a «Maria Antonieta», fa un relat vibrant i documentat de la convulsa Revolució Francesa, sembrat de luxes, misèries, traïcions, estafes, evasions, intrigues, lleialtat, deslleialtat, execucions i sacrificis.

«He llegit Maria Antonieta en dos dies amb l'ai al cor. Com s'enlaira i enlaira fins al final. Era matèria per a un mestre i vostè és un mestre en la matèria. Estic entusiasmat»
Joseph Roth

«Tinc una obsessió malatissa. No puc desenganxar-me de `Maria Antonieta'»
Juliana Canet

«Un prodigi. Quina meravella, de vegades, l'art, la literatura»
Núria Cadenes

«Meravella de llibre. Que bé que hi sigui en català!»
Anna Guitart

Ver livro

Follem?

Bel Olid

Follem? és un assaig que examina la sexualitat i el plaer i ho fa des d'una exploració més enllà dels clixés i els tabús. Aquest llibre parteix d'un nou inici per mirar la sexualitat sense la vergonya, les imatges preconcebudes o els papers autoimposats. És una nova manera de mirar cap a l'interior del desig i dels cossos humans i també cap a l'exterior, cap a les persones amb les qui compartim aquest anhel. Escoltar al cos, a l'ànima i no fer cas a tot el que s'ha imposat per defecte. En Follem?, Bel Olid explica una nova forma d'explorar el plaer propi i el de l'altra persona.-

Ver livro