Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  L'abisme - Tots tenim un motiu...

  Carla Gracia

  • 0
  • 0
  • 0

  Què fas quan el teu moment ha passat? Quan ni tan sols eres l'ombra del que vas ser?L'Octavi Fontseca està en crisi: el seu matrimoni s'ensorra i és incapaç d'escriure. Ja no queda res de l'escriptor d'èxit que es va convertir en la veu d'una generació. Trenta anys més tard, l'Octavi continua vivint d'un passat que no existeix. El seu editor s'impacienta i li proposa publicar amb el seu nom el manuscrit d'un altre. Un matí, dos policies l'informen que la seva mare, que el va abandonar quan era petit, ha aparegut morta. L'autòpsia revela que abans de morir es va empassar una pedra; una pedra que amaga secrets d'una vida que l'Octavi creia oblidada.

  Zum Buch

• 

  El dia que va morir David Bowie

  Sebastià Portell

  • 0
  • 0
  • 0

  Un jove desenfrenat que repassa la seva vida sexual. Una veu materna, repetitiva i llunyana, que torna amb intensitat. La primera novel·la de Sebastià Portell ens trasllada a la psique d'un noi a la sala d'un centre d'atenció primària, on espera els resultats de les proves per saber si té una malaltia venèria. Una Barcelona que mai dorm. La inconsciència i la temeritat dels anys passats, que es van apoderar d'ell en arribar a la capital catalana, tornen en forma de reflexions i pensaments, en records de la seva infància. El contrast del llibertinatge amb la calma obligada de la sala d'espera esdevé un xoc que li farà repensar l'existència.-

  Zum Buch

• 

  La bagassa del Demiürg - Psiborn 5

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la negra mediterrània, que amaga rera la façana tràgica del seu personatge principal, la ciutat de Barcelona. La complexitat de les ciutats ve de la complexitat dels processos històrics, i el que has espatllat amb una colla d'anys no ho pots arreglar pas en dos dies. Encara que sigui dolorós, no hi ha cap capital al món que no faci pensar en el seu país. Sempre que Barcelona va massa bé, la unitat d'Espanya trontolla i sempre que la unitat espanyola trontolla, Barcelona acaba sacrificada, per la seva mateixa classe dirigent, a l'altar d'algun element retòric i grotesc.
   
  Els capítols d'aquesta història van plens de personatges que perden el nord i que es deixen arrossegar per excuses cada vegada més sinistres. La Psicòloga del Born troba que és millor viure com si tot ja hagués caigut, i deixar que el sistema vagi devorant-se a ell mateix de manera cada vegada més aïllada i més patètica. Estic d'acord amb ella. És més divertit, i més estimulant, que l'esforç que tots hem de fer sempre per mirar de sobreviure sigui d'alguna utilitat als protagonistes del món que vindrà demà.
  Enric Vila

  Zum Buch

• 

  Creuer d'estiu

  Truman Capote

  • 0
  • 1
  • 0

  Grady McNeil té disset anys, i ha convençut els seus pares que la deixin sola al seu àtic de Central Park mentre ells se’n van de creuer. Ningú s’explica per què la noia prefereix passar l’estiu a Nova York i no a Europa. Però Grady té un secret: està enamorada. Un amor difícil, perquè ella pertany a l’alta societat i ell, Clyde Manzer, vigilant de garatge, és jueu, veterà de la Segona Guerra Mundial i de classe baixa. A mesura que l’estiu avança, l’afer es va tornant més seriós, més fosc, més ambigu… 
  El 1966, gràcies a l’èxit d’A sang freda, Truman Capote va poder abandonar el seu apartament de Brooklyn, on va deixar enrere una pila de papers manuscrits, que va rescatar el porter de la finca. L’any 2004 van ser subhastats i va ser així com es va recuperar el text de Creuer d’estiu, una novel·la que Capote havia començat el 1943 i en la qual va treballar durant ben bé una dècada fins que la va acabar descartant. 
  «Un conte de fades de Nova York, que en les darreres pàgines es metamorfoseja en tragèdia. El ritme de la prosa és perfecte» (Adam Mars-Jones, The Observer); «Grady és una clara precursora de Holly Golightly. El sol fet de descobrir una obra inèdita de Capote és fascinant, però la novel·la se sosté pels seus mèrits, que són considerables» (Peter Parker, The Sunday Times); «Un intent febril i bell de capturar l’ardor i la passió d’un amor d’estiu, i del mateix acte d’escriure» (Stephen Abell, Times Literary Supplement).

  Zum Buch

• 

  La presó de Lleida

  Josep Vallverdú i Aixalà

  • 0
  • 0
  • 0

  La presó de Lleida pren com a punt de partida la coneguda cançó popular, sobre la qual l'autor basteix una història preromàntica, d'aventura i enjòlit, amb el contrapunt d'un amor insinuat viscut des de la dramàtica aventura personal dels protagonistes, tot davant el teló de fons de la repressió filipista després dels decrets de Nova Planta, en una Lleida sotragada per la guerra de Successió.

  Zum Buch

• 

  Permagel

  Eva Baltasar

  • 1
  • 1
  • 0

  Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l'heroïna d'aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d'una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d'una lesbiana suïcida. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s'esquerdi. I començar.
  "La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols", diu l'heroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de banda a banda d'aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d'altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l'elegància dels escriptors de raça.
  La voga de la literatura de dones fa tant més oportuna la publicació d'aquest llibre com la veu que el sosté no té res de tòpicament feminista. Poques obres han sabut parlar com aquesta de què significa viure en un cos dotat d'un cony —paraula lícita en una prosa cruament elegant. Més enllà d'una subtil xarxa de relacions entre dones d'una mateixa família i entre dones amants, la gran protagonista d'aquesta novel·la és la vida com a força que assetja i rebenta l'escut que li oposes —el permagel.

  Zum Buch