Other books that might interest you

• 

  Joan Fuster i el periodisme

  Josep Lluís Gómez Mompart, Joan...

  • 0
  • 0
  • 0

  Joan Fuster fou un cas modèlic d'autor vocacional, que va saber convertir en professió una necessitat personal de comunicar-se mitjançant l'escriptura col·laborant habitualment en la premsa escrita. El resultat de la seua intensa dedicació foren milers d'articles apareguts en periòdics i revistes de periodicitat setmanal, mensual o anual, una tasca que no sols va ser la seua professió, sobretot entre els anys cinquanta i setanta, sinó que havia de ser i és un aspecte definitori de la seua manera d'escriure, de la seua escriptura.
  Més de quatre mil col·laboracions foren publicades en mitjans com 'Jornada', 'Levante', 'El Correo Catalán', 'La Vanguardia', 'Avui', 'El País', 'Diario de Valencia', 'Informaciones', 'Serra d'Or', 'Destino', 'Jano', 'El Temps', 'Por Favor', 'Tele/eXprés', 'La Nostra Revista' o 'Pont Blau', entre altres. Aquest volum inclou cinc estudis d'especialistes (Josep Lluís Gómez Mompart, Joan Manuel Tresserras, Empar Marco Estellés, Francesc Pérez i Moragón i J. Àngel Cano Mateu) que presenten visions detallades sobre parcel·les ben significatives del periodisme i el pensament fusterià. El conjunt aprofundeix en aquest aspecte de la seua producció, poc analitzat per la bibliografia existent fins ara.

  Show book

• 

  La gramàtica del virus - El...

  Josep Gifreu

  • 0
  • 0
  • 0

  El periodisme no havia hagut d'enfrontar-se mai, en tota la seva història, a una crisi humana tan universal i alhora tan local com la de la Covid-19. El periodisme de qualitat, per sort, ha estat capaç d'oferir al món i de llegar a la posteritat una crònica detallada i en directe d'un any llarg de pandèmia, ha pogut explicar el gran conflicte de salut a cada comunitat del planeta.
  La gramàtica del virus és un assaig necessari sobre el paper fonamental que els mitjans han tingut en la narració de l'enorme trauma sanitari i social provocat pel coronavirus. Josep Gifreu aporta una panoràmica analítica i crítica sobre la intervenció del periodisme i els mitjans de comunicació de referència mundials en la construcció simultània dels microrelats locals i del macrorelat global sobre la primera gran epidèmia de la nostra època.
  "Serviran de res les lliçons d'aquesta pandèmia? N'aprendrem? Ens ajudaran a millorar aquest ofici que estimem? Jo no tinc respostes a aquestes preguntes, només puc dir que crec que les conseqü.ncies seran duradores i tindran un impacte llarg i profund en el temps". —Vicent Partal

  Show book

• 

  Titulars i reserves - Cròniques...

  Josep Lluís Micó

  • 0
  • 0
  • 0

  El titular és l'element més rellevant de la informació. La reserva és l'actitud de recel o desconfiança davant d'algú; per exemple, un periodista que pretén revelar amb un bon titular allò que els altres volen amagar, perquè és delicte o perquè és dolorós i humiliant.
  Titulars i reserves presenta tres mostres de periodisme literari sobre realitats i vivències que els actors implicats havien mantingut ocultes fins ara. Així, els relats tracten les experiències d'individus que, després de la derrota, van recórrer a solucions extremes —la violència, la prostitució, el narcotràfic— per iniciar la remuntada. Uns ho van aconseguir i d'altres van optar per una solució dràstica.
  La primera narració, "Consells per tallar una ceba sense plorar", se centra en l'assetjament físic i digital que pateix una família de Madrid instal·lada en un poble petit durant la pandèmia. La protagonista de la segona, "Producte interior brut", és una universitària que es converteix en escort de luxe per guanyar els diners que costa el prestigiós màster que vol cursar. La tercera peça, "Gent que passa", és un experiment que fusiona dos gèneres tan allunyats com l'entrevista i la poesia.

  Show book

• 

  Records de la darrera carlinada

  Marian Vayreda

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan va esclatar la tercera guerra carlina (1872-1876), el jove olotí Marian Vayreda, fill d'una família de la petita noblesa rural, es va incorporar a l'exèrcit carlí. Integrat en el cos de cavalleria, va arribar a formar part de l'estat major del general Savalls. Durant prop de tres anys, va participar en accions destacades fins que va ser ferit en una mà. Al final de la guerra es va exiliar a França. Vint-i-cinc anys després, i amb una mirada que el pas del temps havia tornat desenganyada cap als ideals de la joventut, Marian Vayreda, convertit en pintor i escriptor, va narrar els diversos episodis, entre caricaturescos i patètics, que va viure a la guerra. Escrits amb subjectivitat, però també amb vigor i precisió, els Records de la darrera carlinada constitueixen una crònica desencantada i desmitificadora de l'absurd d'una guerra.

  Show book

• 

  El somni

  Bernat Metge, Alba Dedeu

  • 0
  • 0
  • 0

  El somni és una obra complexa i singular, capaç de mirar-se de prop i amb un gran sentit de l'humor els aspectes més prosaics de la vida quotidiana però també d'elevar-se fins a les idees filosòfiques més transcendents. Metge, tancat a la presó per acusacions de malversació i corrupció, comença a somiar i se li presenten el personatge del rei mort recentment, Joan I, i dels personatges mitològics Orfeu i Tirèsies, amb els quals obre un diàleg en què discuteixen des de la immortalitat de l'ànima, d'algunes aficions excessives o dels defectes i virtuts d'homes i dones. Bernat Metge, membre de la Cancelleria i secretari de Joan I i de Martí l'Humà, és considerat el millor prosista català del XIV i una de les plomes més interessants i originals de tota la literatura medieval. El somni conserva, sis segles després, tota la capacitat de sorprendre'ns i de divertir-nos.Projecte finançat per la Direcció General del Llibre i Foment de la Lectura, Ministeri de Cultura i Esport, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea-Next Generation EU.

  Show book

• 

  La dona sense vel - La idea...

  Yasmine Mohammed

  • 0
  • 0
  • 0

  Nascuda a Occident, al Canadà, però educada en un entorn islàmic fonamentalista, Yasmine Mohammed mai s'hi ha sentit com a casa. Ha patit en primera persona la polarització dels dos discursos dominants després de l'11-S: el que considera que la musulmana és la religió de la pau i el que no dubta que tots els que la professen són uns terroristes. Creu que totes dues posicions estan perillosament equivocades i, amb un peu a cada món, se situa prou lluny de tots dos per veure'ls objectivament, però és prou a prop per descriure'ls amb tota l'honestedat.
  L'autora, ara activista en favor dels drets humans a les comunitats musulmanes, explica la seva veritat, que parteix de la seva experiència, i contesta totes les preguntes, posant el focus sobre les forces familiars, governamentals, religioses i culturals que han intentat exercir un domini sobre ella.
  Un llibre important no només per la demolidora història personal que comparteix l'autora, sinó perquè la seva circumstància no és única. Una veu que han d'escoltar totes les persones que se sentin oprimides per poders que els neguen l'oportunitat de tenir una vida lliure.

  Show book