Translator Maria Rosich
Publisher: Rayo Verde Editorial
1977, Amsterdam. Quan la seva dona li diu que està embarassada, en Cornelis se'n va de casa. L'avió que agafa cap a Tenerife s'estavella i aquest perruquer desapareix sense deixar rastre. Anys després, el seu fill Simon comença a indagar sobre la desaparició.
Una científica està tancada en un laboratori obsessionada per trobar la fórmula definitiva del producte que ha sotmès a la societat: unes pastilles que contenen experiències humanes per sentir emocions i vivències alienes. La societat de consum, incapaç de crear o produir, ha trencat el mecanisme que la feia funcionar. L'home ha substituït la seva capacitat d'imaginar, cooperar i compartir per una set egoista i insaciable a la recerca d'una experiència superior. El culte del jo es reflecteix també en el cos, en la possibilitat de canviar qualsevol part d'un mateix, i deixar de ser per aparentar ser. L'obstinació de viure les vides dels altres provoca l'efecte contrari; l'altre ja no existeix, ja no importa.El lector serà propulsat cap al buit d'una existència que gira al voltant de l'individu i de les aparences, on trobarà les hipocresies i contradiccions del seu temps. Un món on veurem les conseqüències de les notícies falses i d'uns mitjans de comunicació servils amb el poder, on l'home no necessita d'amenaces externes perquè és el seu propi pitjor enemic.«Una lectura del tot necessària»Ramona Pérez, Suplement Bellver del Diario de Mallorca«Un final, una història amb un plantejament inicial que podria llegir-se fàcilment —si volem jugar al joc de les endevinalles amb l'origen de la situació que ens presenta— en el reflex que ens arriba del mirall esquinçat de la contemporaneïtat.»Oriol Delisau, Núvol«Un final és una novel·la tan dura com agosarada, tan estremidora com creïble. Ens planteja una allau de preguntes, ens qüestiona personalment, llança una crítica ferotge contra un sistema social fonamentat en la hipocresia, en la informació feta mentida, en la manipulació de les consciències.»Eduard Riudavets, ELIRIS.CAT«Crisi climàtica, individualisme i productivitat malaltissa són alguns dels elements que J.P Sansaloni ha sacsejat i projectat cap al futur en la seva primera novel·la.»Pau Cortina, Regió7«És una novel·la que no té respostes, no hi ha solucions al problema, és un futur cada vegada més possible –només cal seguir la cimera del clima de Glasgow, aquests dies–, però les causes mateixes no s'hi troben pas, i en tot cas les que hi ha són dites per intel·ligències artificials al servei de la propaganda d'interessos diversos, contraposats i sovint contradictoris.»Francesc Bombí-Vilaseca, La Vanguardia«L'obra és una distopia en què es critica "la manipulació que fan de la informació els mitjans de comunicació i la publicitat; l'individualisme, que arracona la comunitat, tret identitari de la humanitat; l'excés de productivitat en tots els àmbits (laboral, lúdic, cultural…)". Un final és "un exercici de desenvolupament dels problemes actuals del nostre món en forma de ficció".»Lluís Llort, El Punt Avui«Cal confessar que Sansaloni –a pesar de treballar en un centre d'intel·ligència artificial— és resolutiu i la novel·la, que llisca prou fina, altament comprensible. Tant de bo que un llibre així serveixi per fresar camins nous que ajudin a modernitzar la literatura catalana.»Carles Cabrera, ARA Balears«Amb aquest treball, que va començar a escriure fa cinc anys, el jove autor s'estrena en un segell «el catàleg del qual sempre m'ha agradat perquè té literatura internacional de primer nivell, però també aposta pel talent jove i local, que sol ser bastant desconegut, i que suposa córrer molt de risc per a una editorial independent com Raig Verd», explica l'escriptor.»Adrián Malagamba, Última Hora«Un final, de J. P. Sansaloni, forma part d'aquelles novel·les que, darrerament, recreen un món postapocalíptic per advertir-nos sobre els perills de la contemporaneïtat.»Ariadna Pell , La LectoraShow book
Acostumada a avaluar les vides dels altres en moments de gran complexitat, la Fiona Maye s?adona de sobte que la seva existència no és com voldria: la seva trajectòria com a jutge del Tribunal Superior especialitzada en dret de família ha anat arraconant la idea de formar-ne una de pròpia, i el seu marit, en Jack, a punt de fer seixanta anys, acaba de demanar-li que li permeti viure una primera i última aventura. I just quan en Jack se?n va de casa, incapaç d?obtenir una aprovació impossible, apareix el cas de l?Adam Henry. Que és anormalment madur i encesament sensible, i exhibeix una bellesa que fa joc amb la seva ment, tan esmolada com ingènua; però que està malalt de leucèmia. I que, assumint les conseqüències de la fe dels seus pares, testimonis de Jehovà, ha decidit rebutjar la transfusió que li salvaria la vida. Però l?Adam encara no n?ha fet divuit, i el seu futur depèn de la Fiona. La llei del menor és una peça de cambra plena de matisos; una novel?la que juga en el terreny de l?escriptura més incisiva: el de les preguntes difícils de respondre però impossibles d?ignorar. Ian McEwan ens parla del lloc on la justícia i la fe es troben i es repel?leixen; de decisions i conseqüències; de la recerca de sentit; d?aferradors, i d?allò que succeeix quan no ens hi podem agafar. Ho fa amb la seguretat tranquil?la d?un mestre en el ple de les seves facultats.Show book
S'han acabat les pàgines de paper couché on la presidenta ensenyava la casa plena de luxes, els batejos amb el padrí oferint cava en cullereta d'argent al nadó, davant del somriure mel·liflu del capellà mesell, les hordes de cosins malavinguts xuclant a tort i a dret pels despatxos de l'empresa familiar. La seva assistència als actes de la prelatura de l'Opus Dei a Torreciudad, les dones amb el cap cobert per una pudorosa mantellina negra, ja no tindrà cap mena de transcendència, tampoc les trobades espirituals a la torre de Castelldaura, a Premià de Dalt. Ho explicava molt bé Vicente Blasco Ibáñez: existeix a Catalunya un fabricant de xampany espanyol anomenat Codorníu, i tot i que el seu vi no és dolent, els burletes europeus se'n foten en comparar-lo amb el champagne legítim, fent d'aquest producte un símbol de tot allò que no passa de ser una imitació més o menys grotesca. D'un escriptor mediocre, en deien un Víctor Hugo Codorníu, un mal general era un Napoleó Codorníu i al gran protector de l'empresa, Alfonso XIII, se'l coneixia com el Kaiser Codorníu. Els dos gegants del sector del cava van poder compaginar la qualitat de patum en l'imaginari català, amb la real vinculació al gran poder econòmic i polític espanyol, fins que Catalunya va decidir enfrontar-se a Espanya i els espanyols van passar comptes amb ells, com a símbols de catalanitat. Català malgré lui.Show book
En aquest recull hi trobareu alguns dels millors relats de terror sobrenatural de Robert E. Howard: contes vinculats amb els primigenis lovecraftians i el Necronomicon (Els Fills de la Nit o La Pedra Negra); una subversió de les tradicions vampíriques que ens recorda que la cobdícia ens pot portar a cercar tresors enterrats allà on només hi trobarem mort i destrucció (L'horror del túmul); una peça del macabre que van fascinar Lovecraft (Els cucs de la Terra); una història del Cicle James Allison, un texà capaç de recordar les aventures extraordinàries que va viure en les seves vides passades, que pica l'ullet al poema èpic anglosaxó Beowulf i als dracs de la mitologia nòrdica (La vall del Cuc); i autèntiques obres mestres del mestissatge entre l'univers sureny i el terror preternatural (Els morts recorden, No em caveu una tomba o la inoblidable Coloms de l'infern, considerada per Stephen King, com «una de les històries de terror més aconseguides del nostre segle»).Show book
Un home reposa inert en un llit d'hospital després d'haver patit un ictus. Una dona l'observa, corpresa, des d'una distància que no sap com desfer, mentre es comença a qüestionar els fonaments emocionals sobre els quals s'ha construït la identitat. Així comença aquesta novel·la sobre una filla, però també sobre una mare, una tieta i una germana que es debaten entre la tendresa i el ressentiment cap a la figura d'un pare alcohòlic i imperfecte però alhora extremament humà. Eider Rodriguez reviu en aquest text personal i íntim l'origen de la seva educació sentimental. Concebuda amb la certesa que algunes coses només es poden entendre si s'escriuen, aquesta obra transita per l'existència d'una família del País Basc que es dedicava a vendre material de construcció mentre a casa seva bregaven amb els silencis, les renúncies i l'amor.Show book
Infància a Berlín cap al 1900 recull una sèrie de textos que Walter Benjamin va publicar en diversos diaris i revistes entre els anys 1932 i 1938 i que el filòsof Theodor Adorno va editar per primer cop en forma de llibre el 1950. El mosaic d'escrits que integren aquest volum retraten la infància de Benjamin en el si d'una família acomodada del Berlín Oest al tombant dels segles XIX i XX . Anticipant-se a la imminència de l'exili i al comiat forçós a la seva ciutat natal, l'escriptor s'endinsa amb cada relat a les profunditats de la memòria i deixa constància d'un món que està a punt de desaparèixer, alhora que representa poèticament la seva particular concepció de la història. Considerada una de les creacions més personals i líriques de Benjamin, Infància a Berlín cap al 1900 és una obra mestra de la prosa del segle XX .Show book
