D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Giorgio Agamben: política sense...

  Juan Evaristo Valls Boix

  • 0
  • 0
  • 0

  Pensar una política de la vida, i fer-ho desactivant la lògica del poder, el control i la producció d'una subjectivitat marcada per obligacions i imperatius. Pensar una política de la vida com una política sense obra ni operativitat, un espai polític per als kafkians, els Jakob von Gunten i els Bartleby que prefereixen no fer, ni obeir, ni produir. 
  
  Aquesta és la gran qüestió que ens proposa el pensament de Giorgio Agamben. A partir d'una reelaboració de la biopolítica de Foucault, Agamben desenvolupa una crítica a la màquina política d'Occident, que ha exercit el poder conformant i dividint la vida entre una vida política dotada de sentit, i una altra nua, absurda i menyspreable: poble i multitud, ciutadà i immigrant, ari i jueu. 
  
  Agamben permet depassar aquests esquemes i pensar una política de l'ésser sense obra i una vida que trobi la seva política en la destitució de les formes de domini i en la inhabilitació dels dispositius de subjectivació. Una política alliberadora que s'obri a l'ús del cos, a la contemplació, a la dansa i al joc.

  Voir livre

• 

  Filosofia de la cura

  Boris Groys

  • 0
  • 0
  • 0

  La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la manera de viure... La idea de la cura té una llarga tradició filosòfica, i Boris Groys la ressegueix –de Plató a Foucault, passant per Hegel, Nietzsche i Bataille, entre molts altres– per plantejar una qüestió central: ¿qui és el subjecte de la cura? ¿M'he de cuidar jo o bé confiar-ho a altres, al sistema, a les institucions? Tenir cura d'un mateix és un principi revolucionari que confronta l'individu amb els mecanismes dominants de control.

  Voir livre

• 

  Els versos dels calaixos - Sobre...

  Ferran Carbó Aguilar

  • 0
  • 0
  • 0

  Els versos dels calaixos és una nova proposta de lectura del Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés, obra emblemàtica per a diverses generacions de lectors del País Valencià i una de les principals de la poesia en llengua catalana del segle xx. Ferran Carbó fa una anàlisi exhaustiva del poemari -la paratextualitat, l'estructura...- i de la recepció de les diferents edicions, comparades. També ens parla de l'autor, de la seua trajectòria i producció, i de la documentació original d'aquesta obra. Com un annex final, es recupera el pròleg de Manuel Sanchis Guarner a la primera edició del llibre (1971), un document interessant de conèixer i que ha estat oblidat en les edicions posteriors.

  Voir livre

• 

  L'ofici de lector

  Joan Garí Clofent

  • 0
  • 0
  • 0

  Diu Joan Garí al pròleg d'aquest llibre que «llegir és l'ofici previ, bàsic i insubstituïble de tot autèntic escriptor. Que ningú em confonga amb un "crític literari", només sóc un escriptor que escriu dels llibres que ha llegit... sóc un escriptor que preferiria ser només un lector». Per això ell fa molts anys que té un bloc anomenat 'Ofici de lector', on penja els comentaris sobre novetats de literatura catalana o o -més sovint- internacional que publica habitualment al setmanari 'El Temps' o al diari 'Ara'. Garí ofereix en aquest volum una selecció d'indagacions llibresques aparegudes en els últims deu anys -pulcrament editades per la professora Anna Esteve. Es tracta de petites càpsules de literatura universal, excursions amb un estil meticulosament treballat, que busquen prolongar el plaer d'haver llegit amb un segon delit: el d'haver escrit.

  Voir livre

• 

  L'amistat

  Francesc Torralba Rosselló

  • 0
  • 0
  • 0

  El camí cap a la felicitat personal no és un camí solitari, una espècie de lluita individual contra un munt de contrarietats. És un camí en diàleg, que exigeix necessàriament l'obertura als altres, la vinculació afectiva i efectiva, la relació confident i íntima que no amaga cap secret i que cerca, per sobre de tot, el bé de l'altre. L'amistat és relació, però, en cap cas, un obstacle a la llibertat.

  Voir livre

• 

  Figura d'assaig

  Joan Fuster

  • 0
  • 0
  • 0

  «La crítica dona a una societat consciència de la seva literatura, en revelar-li que sota la funció hedonística del poema, de la novel·la, del drama, hi ha un fort entrellat d'implicacions morals, i la figura exacta d'un poble que també així fa la seva història».
  Si Joan Fuster és «un autèntic professor de lectura», com ens diu Antoni Martí Monterde, aquest volum voldria esdevenir-ne una escola; una escola de lectura. Per a un llibre hi ha pocs reptes tan importants com aquest. Des del seu escriptori, l'autor de Sueca va ser un dels grans creadors de llibertat que han tingut les lletres catalanes, un escriptor majúscul que no acabarem mai de celebrar. Aquesta antologia se centra en aquest Fuster lector, el més ric i apassionant; el que conjuga el comentari històric i polític en la seva passió central, la literatura, i més concretament l'assaig. Perquè Fuster és, per damunt de tot, una figura d'assaig.
  Selecció i pròleg d'Antoni Martí Monterde.

  Voir livre