Otros libros que te pueden interesar

• 

  Els americans indocumentats - El...

  Karla Cornejo Villavicencio

  • 0
  • 0
  • 0

  Finalista del National Book Award 2020
  Just després de les eleccions que van portar Donald Trump a la Casa Blanca, Karla Cornejo Villavicencio, una de les primeres sensepapers graduades a la Universitat Harvard, s'adona que la història que havia intentat evitar és l'única que vol compartir. I per fer-ho emprèn un viatge pels Estats Units per explicar les vides dels companys que, com ella, no tenen documents del país on viuen.
  Amb una mirada incisiva, Els americans indocumentats combina narracions sensibles i personals sobre la resistència, la bogeria i la mort de dones i homes que els mitjans de comunicació redueixen a simples actors secundaris deshumanitzats i menyspreats.
  Les històries que Karla Cornejo Villavicencio treu a la llum no són alliçonadores ni ingènuament inspiradores, sinó que mostren l'amor, la màgia i el desengany del dia a dia dels seus protagonistes.
  Barack Obama va declarar que Els americans indocumentats, finalista del National Book Award, era un dels seus llibres preferits del 2020, i en va recomanar la lectura.

  Ver libro

• 

  La llarga nit feudal - Mil anys...

  Gaspar Feliu

  • 0
  • 0
  • 0

  Els estudis que s'apleguen en aquest volum resumeixen més de trenta anys de recerca sobre l'organització i el funcionament de la societat i l'economia del territori català en els llargs temps feudals. Aquestes recerques es mouen més lliurement per les societats i economies tradicionals, de senyors i pagesos, de violències, resistències i adaptacions que ni comencen amb la caiguda de l'Imperi romà, ni acaben tampoc amb la supressió de la carcassa feudal duta a terme per un liberalisme que va deixar en mans dels antics senyors gran part del seu poder polític i econòmic. Es tracta sobretot d'una aportació original sobre aspectes centrals i controvertits de la historiografia medieval catalana -i del feudalisme en general- que van des dels orígens, l'evolució i el sentit econòmic de la servitud, fins al funcionament concret del règim senyorial abans i després de la Sentència de Guadalupe.

  Ver libro

• 

  Normativitat...

  Miquel Àngel Pradilla Cardona

  • 0
  • 0
  • 0

  El despertar de la ideologia i del multilingüisme són dues novetats dels estudis sobre l'estandardització lingüística des del tombant del mil·lenni. Una ullada al món de les llengües actual ens porta a constatar l'aparició de nous règims de normativitat. Es tracta de propostes que no defugen la dimensió sociopolítica de l'estandardització, que reivindiquen l'empoderament de grups socials (i fins i tot del mateix individu) al marge de les elits, alhora que assumeixen la presència d'altres llengües en uns entorns comunicatius de més complexitat. S'observen indicadors de canvi en un món on la teoria de l'estandardització continua tenint una vigència destacadíssima. Els nous plantejaments ens arriben en el context sociològic de la postmodernitat. Serà fonamental, doncs, avaluar-ne l'adequació abans de projectar-los sobre ecosistemes de gran feblesa funcional com els que ofereixen les llengües minoritzades, una condició que en graus diversos caracteritza la constel·lació de comunitats de parla que conforma la llengua catalana.

  Ver libro

• 

  La porta del viatge sense retorn

  David Diop

  • 0
  • 0
  • 0

  Un europeu il·lustrat del segle XVIII a l’Àfrica: un viatge a les profunditats de l’ànima humana.  
  L’any 1749, el naturalista francès Michel Adanson desembarca al Senegal per tal d’estudiar-ne la flora, com a part de les seves investigacions per a la gran enciclopèdia botànica que està confeccionant. Romandrà allí fins el 1753, any en què tornarà a Europa. 
  A partir d’aquests fets històrics, David Diop ordeix una novel·la basada en l’existència fictícia dels diaris secrets d’Adanson, escrits durant la seva transformadora estància africana; uns diaris que va amagar durant tota la seva vida i que, un cop mort, acabaran en mans de la seva filla Aglaé. 
  Al Senegal, Adanson coneixerà la Maram Seck, una jove d’ètnia wòlof que es rebel·la contra el seu destí d’esclava, després que el seu oncle l’hagi venuda a canvi d’un fusell, i descobrirà una cosmovisió que el transformarà per sempre. I a més, anirà a parar a l’illa de Gorea, on els traficants carregaven d’esclaus els vaixells destinats al món civilitzat: era la porta del viatge sense retorn... 
  David Diop ha escrit un llibre d’aventures sobre terres exòtiques, exploradors i aventurers des de l’òptica dels colonitzats. A partir de la mirada d’un europeu il·lustrat que desembarca a l’Àfrica, una de les ments més brillants del Segle de les Llums, ens presenta una novel·la esplèndida, una denúncia del sistema colonial i un viatge al més profund de la consciència humana.

  Ver libro

• 

  Els modificadors intraoracionals...

  Ricard Morant Marco, Enric Serra...

  • 0
  • 0
  • 0

  En aquest treball ens proposem estudiar dues categories especialment problemàtiques. Ens referim a l'adverbi i a la negació, l'un considerat pels gramàtics una mena de calaix de sastre, l'altra, la història d'una absència. El nostre desig consisteix a fer l'anàlisi independent d'aquests elements, que tradicionalment apareixen inclosos dins l'apartat de l'adverbi.

  Ver libro

• 

  Nous veïns a la ciutat - Els...

  Francesc Torres Pérez

  • 0
  • 0
  • 0

  Nous veïns a la ciutat nos habla de la Valencia de los inmigrantes: la distribución residencial, cómo se insertan en los espacios públicos y el tejido social, qué relaciones mantienen con el resto del vecindario ... La situación en Valencia se compara con otras ciudades, como Barcelona y Montreal, y se analizan las formas de inserción urbana, que presentan fenómenos comunes a todos los grandes núcleos urbanos (barrios de población inmigrante, espacios de sociabilidad propia, negocios étnicos ...).
  La segunda parte del libro se centra en Russafa, seguramente el barrio más multicultural de Valencia: la vida cotidiana en la calle, la plaza y el mercado nos muestra las dinámicas que se generan, no sin problemas y tensiones, desde la convivencia pacifica pero distante hasta otras de menos inclusivas. Este trabajo obtuvo el segundo galardón del Premio de Investigación Cultural «Marcara de Lozoya» (2005), otorgado por el Ministerio de Cultura. Francesc Torres Pérez (Teresa de Cofrents, 1957) es trabajador social, sociólogo y doctor en Sociología por la Universitat de València. Sus trabajos se han centrado en el proceso de inserción de los inmigrantes extracomunitarios en el País Valencià y en España, con particular atención en las vertientes social, identitaria y de políticas públicas. De los diferentes escenarios sociales donde se da este proceso, sus investigaciones destaca la importancia de la inserción urbana de los nuevos vecinos, de la sociabilidad y de la convivencia cotidiana, y de las transformaciones que se están produciendo en nuestros pueblos y ciudades. Entre otras publicaciones es coeditor del libro Inmigrantes, ¿cómo los tenemos?. Algunos desafíos y (malas) respuestas (2002) y La participación de los inmigrantes en el ámbito local (2006). Actualmente es profesor en el Departamento de Sociología y Política Social de la Universidad de Murcia.

  Ver libro