Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Constel·lacions postmodernes

  Enric Balaguer

  • 0
  • 0
  • 0

  Recull d'assaigs sobre temes diversos relacionats amb la cultura contemporània en el sentit més general, amb un fons que remet al perfil d'arquetips presents en la nostra societat en les darreres dècades. Hi destaca l'individu narcisista i hedonista, marca de l'individualisme de factura més recent analitzat per Sennett i Lipovestky. L'aproximació a una sensibilitat postmoderna definida per la inestabilitat psicològica i afectiva, per l'esborrament de referents sòlids, és el rerefons d'una bona part de les incursions: el cinema d'Isabel Coixet, les novel·les de Francesc Bodí o Josep Lozano, l'obra de Michel Houellebecq, la poesia de Joan Margarit o la mirada crítica sobre la creació de John Berger. Tot plegat, sota la inspiració de Walter Benjamin, de qui l'autor reivindica la manera d'observar la diversitat de manifestacions culturals i l'atenció a la paraula i la imatge.

  Zum Buch

• 

  L'art de saber escoltar

  Francesc Torralba Rosselló

  • 0
  • 0
  • 0

  Ens agrada molt parlar, peró ens sembla meravellós trobar una persona que sap escoltar. Sense saber per quina raó, volem estar al seu costat. Vivim tan de pressa que el soroll del carrer i del nostre interior ens impulsa a cridar més. Díaquí naixen les incomprensions, les friccions i els malentesos. Escoltar és acollir líaltre i aquest és el primer pas per al coneixement mutu, líamistat i líamor. Atendre alló que diuen els nens, els amics, els avis, els malalts o els savis significa obrir-se, desinflar el propi ego i enriquir-se amb la totalitat de líaltre. El llibre del doctor Francesc Torralba és una guia precisa i exacta per desenvolupar líart díescoltar en profunditat, més enll! de qualsevol interès estrictament personal.

  Zum Buch

• 

  Exclusió social - Dels marges al...

  Anna Jolonch Anglada

  • 0
  • 0
  • 0

  En la societat actual, ningú no queda exempt del risc d'exclusió i tothom pot acabar sense sostre. Pot semblar un advertiment, però és una de les moltes conclusions científiques de l'autora d'aquest llibre. Pobresa, inclusió, exclusió, integració, marginació...
  Són mots per dir la mateixa cosa amb diferents significants. En el fons, però, persones que pateixen i persones que miren com pateixen altres persones.
  Infants, dones, avis, joves, immigrants, vídues, desnonats, aturats, solitaris... una llista cada vegada més gran en una societat cada vegada més benestant. La paradoxa pot ser la mirada, perquè mirar-se un mateix hauria de ser, també, mirar els altres. I més enllà de la ciència, la condició humana és sovint generosa, sovint miserable.

  Zum Buch

• 

  La Ciutat del Sol - seguida de...

  Tommaso Campanella

  • 0
  • 0
  • 0

  Una utopía es una obra de carácter imaginario que comprende la narración de un viaje, la descripción de un país exótico y la exposición de un sistema social no conocido. La Ciudad del Sol es una utopía en sentido estricto, es decir, una propuesta doctrinal relativa a una sociedad ideal. La obra tiene forma de diálogo entre un genovés, antiguo piloto de Colón, y un hospitalario, en el que el primero informa ampliamente sobre su estancia en la Ciudad del Sol, con referencias pormenorizadas a la organización del espacio físico, la estructura social y política, la religión y las formas de convivencia, en las que destaca el igualitarismo, la comunidad de mujeres o el papel de la astronomía y la astrología. La Ciudad del Sol es una utopía pura y seria. Representa una sociedad que se quiere perfecta, una teocracia con un príncipe elegido entre pocos, una comunidad jerarquizada y sujeta a normas, que recuerdan a las órdenes monásticas o las reglas militares. Es también una antítesis, que muestra los abusos y las injusticias de la sociedad real. En definitiva, una crítica de la sociedad existente y el augurio de una nueva edad de oro. Pese a la diferencia de época y contexto intelectual, se puede encontrar denominadores comunes con determinadas propuestas del socialismo utópico, como la igualdad de tipo comunista, la elevación humana a través de la educación, la creación de condiciones para una vida segura y solidaria a través de unos servicios públicos accesibles para todos y de un urbanismo apropiado.

  Zum Buch

• 

  El País Valencià sota les bombes...

  Rafael Aracil i Martí, Joan...

  • 0
  • 0
  • 0

  En abril de 1939, los responsables de la aviación franquista, italiana y alemana, podían estar satisfechos de la tarea que habían hecho. Una parte de los objetivos que el otoño de 1936 se marcaron los mandos franquistas, con el asesoramiento de militares alemanes e italianos, fueron logrados a lo largo de los casi tres años de guerra. El País Valenciano fue un objetivo prioritario de la aviación fascista desde los primeros meses de la guerra. El hecho que era por los puertos valencianos por donde llegaba la ayuda militar proveniente de la Unión Soviética y que las vías férreas fueran el camino por donde transitaba la mayoría de la ayuda militar que se dirigía a Madrid, es lo que explica los primeros bombardeos. Después estos se intensificaron y, a los objetivos militares, se añadió el de provocar el terror entre la población, para lo cual tenían que causar víctimas entre la población civil.

  Zum Buch

• 

  Figura d'assaig

  Joan Fuster

  • 0
  • 0
  • 0

  «La crítica dona a una societat consciència de la seva literatura, en revelar-li que sota la funció hedonística del poema, de la novel·la, del drama, hi ha un fort entrellat d'implicacions morals, i la figura exacta d'un poble que també així fa la seva història».
  Si Joan Fuster és «un autèntic professor de lectura», com ens diu Antoni Martí Monterde, aquest volum voldria esdevenir-ne una escola; una escola de lectura. Per a un llibre hi ha pocs reptes tan importants com aquest. Des del seu escriptori, l'autor de Sueca va ser un dels grans creadors de llibertat que han tingut les lletres catalanes, un escriptor majúscul que no acabarem mai de celebrar. Aquesta antologia se centra en aquest Fuster lector, el més ric i apassionant; el que conjuga el comentari històric i polític en la seva passió central, la literatura, i més concretament l'assaig. Perquè Fuster és, per damunt de tot, una figura d'assaig.
  Selecció i pròleg d'Antoni Martí Monterde.

  Zum Buch