Other books that might interest you

• 

  Per què corren els presos? -...

  Jordi Panyella

  • 0
  • 0
  • 0

  Per què corren els presos? és una història de llibertat, perquè córrer és el símbol primer d'una persona lliure, però és també el relat d'una desesperació, perquè no hi ha res més terrible que estar tancat entre reixes.
  El periodista Jordi Panyella explica amb detall i implicació la història de dotze homes empresonats a Quatre Camins que van traspassar els murs del centre penitenciari per preparar-se per disputar la Marató de Barcelona del 2017.
  L'entrenament va portar els reclusos a enfrontar-se als seus límits, a unes fronteres emocionals i físiques que no havien cregut mai que podrien superar. Es van convèncer que un dia podien guanyar.

  Show book

• 

  Jacques Rancière: L'assaig de la...

  Xavier Bassas

  • 0
  • 0
  • 0

  Explicar el pensament polític de Jacques Rancière és un acte contradictori. Explicar és, de fet, una acció que sotmet una intel·ligència al camí de coneixement que una altra intel·ligència imposa. Explicar és, doncs, un acció que crea desigualtat, dues intel·ligències, dos tipus d'homes: els que saben i els que no saben. I el pensament de Rancière rebutja l'explicació, precisament, perquè està fonamentat en una igualtat radical. Com "explicar" aquí, doncs, el pensament de Jacques Rancière?
  Diguem que hi ha d'altres formes d'aprendre que no passen per l'explicació, com també hi ha d'altres maneres de pensar la política que no són, com es practica avui en dia, la gestió de poder, recursos i interessos per part d'uns experts o professionals.
  En el pensament de Rancière, la política és efectivament una pràctica d'igualtat, escenes i moments en què qualsevol té la capacitat d'emancipar-se, és a dir, de desfer la naturalitat d'un consens jerarquitzat. Portant a l'extrem aquesta igualtat, tota jerarquia resulta llavors contingent, la política no té fonament i, així, la democràcia esdevé anàrquica.

  Show book

• 

  Introducció a la religió i la...

  Jordi Redondo Sánchez

  • 0
  • 0
  • 0

  Para entender la cultura griega es absolutamente necesario entrever, al menos, cómo eran las relaciones de los griegos con los dioses, con los muertos, con lo que podemos denominar el mundo metafísico, y este volumen quiere ser una guía que acerque al estudiante al conocimiento tanto de los problemas de la religión griega antigua como de los planteamientos metodológicos con que se pretenden resolver. Jordi Redondo Sánchez es profesor titular de Filología Griega en la Universitat de València y colaborador de la Fundació Bernat Metge. Su actividad investigadora se centra en la historia de la lengua en las épocas clásica y postclásica, la sintaxis, la retórica y la recepción de la literatura griega. Ha sido impulsor e iniciador de la docencia de la religión y la mitología griegas en la Universitat de València, donde también es miembro del Grupo de Innovación de Recursos en Historia Antigua.

  Show book

• 

  Els pobles perduts - 30 indrets...

  Marta Alòs, Andratx Badia,...

  • 0
  • 0
  • 0

  Un poble perdut és una pregunta oberta. Edificis ensorrats, esglésies abandonades, escales que no porten a enlloc... Com a qualsevol altre país, a Catalunya tenim també pobles perduts, molts d'ells oblidats.
  10 escriptors han recollit la memòria, les llegendes i els paisatges de 30 d'aquests pobles: Perellós, a la Catalunya del Nord; Faió, Finestres i Iscles, a la Franja; el Camp de la Bota a Sant Adrià de Besòs; Fitor, Sant Cebrià dels Alls, Molinàs, Talaixà i Querós a Girona; Sallent, Valldarques i Puigcercós, al Pirineu; Santa Eugènia de Relat i Peguera a la Catalunya Central; Conill, Puimanyons, Rúbies, Solduga, Tragó i Blancafort de Noguera a Lleida; el Fonoll, Marmellar, la Mussara i Selmella a Tarragona i Corbera d'Ebre, Pinyeres i Algars a les terres de l'Ebre. També han anat a Barcelona, a l'antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, i a la Ciutat del Born que, a més de ser un lloc perdut, és un lloc que va perdre.
  Els Pobles perduts cerca respostes i manté el record. Ofereix una guia humana sobre una gent que va haver d'aprendre a viure lluny d'on va néixer.

  Show book

• 

  Mai no és tard - (Vinyoliana)

  Josep Piera Rubio

  • 0
  • 0
  • 0

  A partir d'una conversa amb Jordi Llavina en la qual s'invocava la proximitat del centenari de Joan Vinyoli (1914-2014), Josep Piera va iniciar una prolongada indagació sobre la seua relació amb el poeta: la correspondencia, els llibres de Vinyoli i els fragments d'una conversa intermitent que van mantenir entre 1978 i 1981. Llavors Vinyoli tenia una seixantena llarga d'anys. Piera ara havia arribat a una edat semblant, la de la maduresa definitiva. La indagació s'estén al cicle vital complet de Vinyoli: l'obra, la relació amb la crítica i el reconeixement literari del seu temps. A contrallum apareix l'evolució poètica i humana de Piera, la seua manera de llegir i interpretar Vinyoli i, al capdavall, del conjunt de la poesia catalana de les darreres dècades. Es tracta d'un exercici de comprensió «de poeta a poeta» d'una profunditat i sensibilitat extraordinàries.

  Show book

• 

  Les possessions

  Llucia Ramis

  • 1
  • 6
  • 0

  Aquest és un relat de fantasmes. Una novel·la que comença amb un retorn i acaba amb un udol. La narradora de Les possessions vola de Barcelona a Palma per posar fre a l’espiral conspiranoica del seu pare, que amb la jubilació ha passat de ser un plàcid professor d’institut a iniciar una batalla legal contra un presumpte delicte urbanístic. Són dies incòmodes, de converses amb un pare de sobte desconegut, una mare que actua com si res, i un antic amant i mentor. Aquestes trobades reobren velles ferides i transporten la protagonista al centre de la història familiar, marcada per un succés ocorregut a Madrid l’any 1993: implicat en martingales econòmiques i veient-se abocat a la ruïna, l’empresari Benito Vasconcelos, exsoci del seu avi, assassina la dona i el fill i posteriorment se suïcida. 
  Entre l’elegia, la crònica i el thriller, Llucia Ramis ha escrit una novel·la de múltiples capes que es descabdellen amb lleugeresa i profunditat alhora. Una indagació personalíssima i valenta en el passat d’una família i d’un país; en la naturalesa de les relacions amoroses i els desenganys, de les ambicions i les frustracions; en com construïm la pròpia identitat i ens aferrem a objectes i afectes, conscients que no hi ha res que duri per sempre. Ni tan sols les cases on vam ser feliços, perquè créixer consisteix a no tenir un lloc on tornar.

  Show book