Otros libros que te pueden interesar

• 

  Contes orientals

  Teresa Costa-Gramunt

  • 0
  • 0
  • 0

  La humanitat ha tingut des de temps immemorials l'impuls d'explicar-se a si mateixa a través de la narració, de les històries. No obstant això, els contes tradicionals semblen haver començat a dissipar-se en el temps i la cultura popular amb la pèrdua progressiva de les narracions orals. Contra aquest fet, Teresa Costa-Gramunt ha teixit el present recull de contes, que no només ens retorna la felicitat de gaudir de la senzillesa i la moralitat de les narracions breus, sinó que ho fa des de l'òptica i l'imaginari de la cultura oriental, plena de metàfores vives i símbols dels valors humans universals, avui dia tan oblidats per haver-los donat per interioritzats. L'influx espiritual d'aquestes històries ens ajuda a comprendre, ens impulsa a repensar tot allò que donàvem per après, i ho fa des de la delicada sensibilitat  i la visió anti individualista de l'evocadora cultura tradicional d'Orient, tan necessària i tan adequada per a les societats contemporànies.

  Ver libro

• 

  Guadalajara

  Quim Monzó

  • 1
  • 11
  • 0

  "Els detalls d'observació són magnífics. Un gest d'un personatge que tanca una porta metàl·lica, un apunt en tres frases sobre l'ambient d'un bar de poble, donen vida a històries en què l'element metafòric o surrealista ha desplaçat totalment al costumisme. Monzó ordeix les meditacions dels seus personatges a la manera dels apòlegs kafkians, que fonen conviccions, pressentiments i pànics.Cada nou llibre de Monzó és un esdeveniment. "Guadalajara" no és cap excepció".
  Julià Guillamon, La Vanguardia
  "El que Monzó fa no és ficció sinó metaficció, ficció sobre la ficció. Explica històries -amb una nitidesa, un sentit del ritme, una elegància i una capacitat d'evocació magistrals- i alhora les interromp, les analitza i les comenta".
  Manel Ollé, Avui
  Premi de la Crítica 'Serra d'Or' 1997

  Ver libro

• 

  Com una reina

  Mercé Foradada

  • 0
  • 0
  • 0

  La soledat té arestes punxegudes, cares fosques o lluminoses, però també és l'àmbit des d'on es té la necessitat, potser l'obligació i tot, de donar respostes a tot el que ha estat i és la vida, i també al que hauria pogut estar. Els protagonistes d'aquests deu relats, gràcies a la destresa argumental i narrativa de Mercè Foradada, es miren al mirall amb ànims ben diversos: la dolçor d'una vellesa assumida, l'aspror d'un desengany que no s'accepta, l'amargor del rebuig, l'enveja del prepotent, la rebel·lia de qui vol ser recordat, la creativitat de l'inconformista o l'aïllament d'una sequoia de Califòrnia que ha pujat massa amunt. Un llibre de narracions que toquen la realitat, unes històries en què la quotidianitat i l'experiència busquen l'equilibri entre el que és rellevant i el que és prescindible, entre la transcendència i el valor de la senzillesa. Deu punts de vista, deu aproximacions a l'impuls de seleccionar el que convé preservar perquè sempre continuï existint.

  Ver libro

• 

  Si menges una llimona sense fer...

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Als vint contes de «Si menges una llimona sense fer ganyotes» s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i contingunda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants. El llibre ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi Lletra d'Or 2007.
  
  «Un llibre inacabable, infinit… El miro al·lucinat. És com un pou inesgotable».
  Enrique Vila-Matas
  
  «Pàmies és un autor insubstituïble. I Si menges una llimona sense fer ganyotes una obra que sintetitza el seu talent narratiu … Alta literatura».
  Julià Guillamon, La Vanguardia

  Ver libro

• 

  Contes russos

  Francesc Serés

  • 0
  • 0
  • 0

  Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Vòlkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconeguts abans que Anastàssia Maxímovna em fes arribar els seus contes. 
  
  Per a mi, formen part d'una ficció sobre una ficció. Tot el que s'esdevé en els seus relats acaba configurant la història d'un territori i d'un país que podria ser imaginari. Fins i tot en la realitat, ¿no podria ser susceptible d'ésser pensada com una enorme fàbula, la història de Rússia del darrer segle i mig? Un país tan gran que sembla mentida que pugui existir, amb unes epopeies d'una magnitud inconcebible i que ha provocat i patit sismes que es noten arreu del globus. I com si aquesta ficció només es pogués entendre des de la ficció, aquests contes descriuen un arc històric que va des d'aquell principi dels temps que és el segle XIX fins les línies aèries de baix cost. Des de la recreació d'algunes fàbules tradicionals fins la difícil relació de Rússia amb el segle XXI. Els contes parlen de Rússia des de Rússia, lluny dels corrents que intenten fer desaparèixer el lloc en el no-lloc o diluir el jo i el nosaltres en les societats líquides. Són contes físics, concrets, els personatges no tenen ni les angoixes existencials franceses, ni la ironia servil, ni el postmodernisme ubic que dilueix formes i identitats.
  
  Premi Ciutat de Barcelona 2009
  Premi de la crítica 2009

  Ver libro

• 

  La memòria de l’arbre

  Tina Vallés

  • 2
  • 4
  • 0

  Guanyadora del II Premi Llibres Anagrama de Novel·la  
  «Em puc posar content?» No sap per què, el Jan intueix que no és tan bona notícia que ara siguin cinc a casa. Els avis Joan i Caterina han deixat Vilaverd i s’han instal·lat amb ells al pis del barri de Sant Antoni, a Barcelona. I aquest canvi alterarà el dia a dia a casa, on les paraules i els silencis prendran nous significats. Però el Jan i el Joan tenen el seu món, ple de passejades, arbres i lletres amb més significat del que sembla. 
  Mentre els adults fan el possible perquè tot vagi com sempre, el Jan es fixa en els detalls del seu voltant i els va ajuntant per entendre què passa. Les converses entre avi i nét, amb preguntes sense resposta i respostes sense pregunta, construeixen un mosaic d’escenes per on avança la relació entre tots dos, i la història d’un desmai en serà el fil conductor. 
  Lamemòria de l’arbre és una novel·la bellament escrita i construïda que aconsegueix col·locar el lector en la pell d’un nen i que parla de la transmissió dels records, de com es fabriquen i com es conserven, d’on es guarden i com es poden perdre. 
  Un llibre memorable que suposa també la confirmació del talent com a narradora de Tina Vallès.

  Ver libro