Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Mariona

  Pilar Rahola

  • 0
  • 0
  • 0

  Una dona de caràcter que viu la turbulència d’uns anys decisius. Un gran fresc històric del segle XIX a CatalunyaEl 1824, a la vila de Gràcia, la jove Mariona, està a punt de casar-se. La vida, humil i senzilla, li somriu. Però els anys que es preparen són els d’un segle convuls. Al voltant, d’ella, del seu home i els fills i néts, en la seva lluita per la supervivència, el remolí de la història hi vessarà revoltes i repressions, la industrialització del país i la primera vaga general, les llavors del republicanisme, la maçoneria i la Renaixença. I sempre amb l’amenaça latent de les lleves, les temudes lleves que s’enduen els fills a morir lluny. El país canvia i la Mariona —la seva consciència de dona i ciutadana—, també.

  Zum Buch

• 

  Ciutat Morta

  Shane Stevens

  • 0
  • 1
  • 0

  Jersey City, un lloc de la històrica immigració italiana, tan a prop de les llums de Manhattan, però incommensurablement lluny del seu esplendor, també és un paradís de la màfia. A principis dels anys setanta, la majoria dels negocis il·legals i il·legals de la ciutat eren dirigits per dos grans grups, un liderat per Joe Zucco i l'altre per Alexis Machine. Són organitzacions àmpliament ramificades, basades en una jerarquia de ferro i unes regles de conducta que constitueixen l'altra cara de la moneda d'una vida sacrificada per l'ambició als diners fàcils.
  
  Bons nois, picciotti, companys: despietats i sense escrúpols, els homes de Joe Zucco desborden cinquanta anys convençuts que són els reis del món, amb dificultat per respirar i passió pel prostíbul, i joves de vint anys sense família que posen la seva sang a prova de fred creient que realment podem tenir èxit, per arribar al cim de l'escala. Tenen noms com Charly Flowers, Harry Strega, Frank Farrano i Hymie Cole. Cadascú té una història diferent, gairebé tots un destí comú; alguns fins i tot tenen cor, però resulta que ningú no pot confiar realment en ningú. Shane Stevens ha forjat una novel·la sobre el crim organitzat italo-nord-americà digna de les millors pel·lícules del gènere.
  
  Aquí no hi ha homes bons, però encara parla d'éssers humans que tenen tota la fragilitat i les emocions de qualsevol altre ésser humà, ens agradi o no.

  Zum Buch

• 

  Paper cremat - 10 contes per a...

  Inés Macpherson, Salvador Macip,...

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan la Inés Macpherson em va proposar publicar aquest recull en homenatge al centenari del naixement de Ray Bradbury, vivíem en un món. Quan la versió digital vegi la llum, serem al bell mig d'un gran canvi. Quan arribi a les llibreries encarnat en paper, el món haurà canviat per sempre. Sembla un relat de Ray Bradbury. No ho és. M'atreveixo a dir, sense massa por a equivocar-me, que la realitat ha estat a l'altura del gran escriptor nord-americà.
  Enguany fa cent anys del seu naixement i sembla que la realitat s'hagi engrescat a oferir-nos una distopia curulla de trames, subtrames, girs inesperats, drames grotescos, tragicomèdies. Desenes de milers de morts; palaus de gel convertits en tanatoris; poliesportius, vaixells i trens convertits en hospitals; llars d'avis convertides en vaixells de la mort; fosses comunes a Brooklyn; militars condecorats a les rodes de premsa; països sencers tancats a casa; fronteres tancades; creuers en quarantena plens de malalts; una vida a Internet. Hi ha coses que no podem incloure en aquesta llista perquè ara mateix no ens les podem imaginar i quan tanquem aquesta edició encara no hauran passat.
  Poc abans d'enllestir aquest llibre he llegit un titular que deia que els Mossos d'Esquadra han irromput en una església de Sant Cugat del Vallès on s'estava celebrant una missa. Quan es va anunciar el pacte entre el PSOE i Podemos que va fer possible l'actual govern de l'Estat hi va haver qui, amb més humor que convicció, va dir que amb ells no hi hauria Setmana Santa.
  No n'hi ha hagut i les misses estan prohibides durant els dies en els quals el confinament és més estricte. Les llibreries estan tancades, ningú crema llibres —si més no, de moment— però quan puguin tornar a obrir potser hem de lamentar massa persianes abaixades per sempre. Les grans empreses d'Internet aprofiten per guanyar encara més avantatge i més d'un govern vol accedir a les dades de geolocalització dels nostres mòbils per assegurar-se que som on hem de ser.
  Aquests dies sempre som al llindar d'una nova i petita distopia, d'un nou fet que trastoca lleument allò que abans anomenàvem normalitat. Tornarem a sortir al carrer com fèiem abans però el món d'abans no tornarà. El proper Stefan Zweig que escrigui El món d'ahir escriurà una obra molt estranya.
  Els relats que llegireu en aquest recull us acompanyaran en les emocions i reflexions quan tot això passi, perquè hi estan estretament connectades d'una manera que costa imaginar. Hi trobareu angoixa, desconcert, por, terror, esgarrifança, tristesa, resignació i també una bona dosi d'esperança i confiança en el futur. Aquests contes, com el mateix Ray Bradbury, ens presenten mons possibles que semblen impossibles i ens confronten amb nosaltres mateixos.

  Zum Buch

• 

  Terra somnàmbula

  Pere Comellas Casanova, Mia Couto

  • 0
  • 0
  • 0

  Fugint de la violència que assola el seu país, el vell Tuahir i el jove Miudinga, un noi que no recorda el seu passat, busquen refugi en un autobús calcinat. A dins, hi troben uns quaderns que narren la vida d'un dels difunts. A mesura que en Muidinga els llegeix, aquesta història i la seva pròpia semblen discórrer de forma paral·lela i transitar entre la realitat i el somni. 
  
  Terra somnàmbula és considerada una de les deu millors novel·les africanes del segle xx. Té com a teló de fons la guerra civil de Moçambic, un escenari d'abisme per on transiten uns personatges amb una profunda humanitat que vaguen entre la desesperació més contundent i l'esperança que es nega a morir. Amb una prosa poètica i lírica, Mia Couto reivindica la tradició oral per afrontar l'oblit del passat i la memòria.

  Zum Buch

• 

  Novel·les (I)

  Francesc Trabal

  • 0
  • 0
  • 0

  L'obra de Francesc Trabal, narrador agosarat i brillant, és d'una modernitat intemporal. Hi va saber copsar, amb una ironia sagaç i un humor sovint absurd i corrosiu, la buidor i la insatisfacció en les relacions humanes dins la societat benestant de principis del segle XX, amb un estil elegant que combina el millor del classicisme i de l'avantguarda. Aquest volum recull quatre de les seves primeres novel·les—"L'home que es va perdre" (1929), "Quo vadis, Sànchez?" (1931), "Era una dona com les altres" (1932) i "Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon" (1933)—, en les quals l'escriptor defuig el realisme i el melodrama per, com deia Trabal mateix, "fixar el punt dolç de la vida a través d'un punt de vista personal […] basat en l'humor".
  "Un dels luxes més cosmopolites que hem tingut en aquest últim segle".
  Quim Monzó.
  "En Trabal fa com els grans il·lusionistes: tira un noi, una noia, un llibre major, una caixa de cabals, un transatlàntic, una cigarrera, el somriure d'una feminista i la dentadura postissa d'un criminal dintre d'un barret de copa. Després, tot això ho barreja a la vista del públic, i en surten unes tires de prosa elàstica, neta i acolorida, aquelles tires de seda de tots colors que fan volar els grans il·lusionistes".
  Josep Maria de Sagarra
  "Hi ha tantes coses bones a dir de Trabal! La llibertat amb la qual inventa escenes impossibles, que es barregen amb la realitat, com en les novel·les de Boris Vian o Jean Echenoz… No es cansin mai de rellegir. En un escriptor com Trabal sempre hi trobes coses noves, algunes de les quals s'anticipen de manera prodigiosa al seu temps".
  Julià Guillamón, La Vanguardia
  "Hi ha homes que ploren… resulta, a la vegada, una broma colossal i una cosa ben seriosa, el retrat esborronador d'un home que ha malgastat la vida en un desig inassolible i que no ha deixat mai d'enfonsar-se en la seva obssessió. Un drama en tota regla. Això sí, un drama presentat de manera nova, una mica desconcertant. Rellegir Trabal sempre és agradable".
  Jordi Llavina, El Punt Avui

  Zum Buch

• 

  Sucamulla

  Magí Camps

  • 0
  • 0
  • 0

  Mai no s'acaben de saber els gustos dels que tenim més a prop.Magí Camps ens relata les aventures i desventures ­amoroses algunes, eròtiques les altres i descaradament sexuals la majoria­ d'un grapat de personatges d'allò més divers. Diversos, però reals com la vida mateixa, i és que molts podrien ser coneguts nostres, amics íntims o, fins i tot, família. Mai no s'acaben de saber els gustos dels que tenim més a prop. En aquest aplec de relats hi tindrem des d'esgarips imprevistos, però plaents, a cossos de campionat passejant-se i exhibint-se a la platja. També des de tradicions ancestrals, que tenen a veure amb pits i copes de xampany, a recitals de poesia culta en ple acte sexual.

  Zum Buch