Avisos i instruccions per lo principiant cuiner - Col·lecció 7 Portes

Anonymous

Summary

Als convents franciscans el càrrec de cuiner requeia en un dels seus membres, que se les havia d'enginyar per alimentar el conjunt de la comunitat. No és sorprenent, doncs, que haguem conservat fins a onze còpies manuscrites, algunes d'incompletes, dels Avisos i instruccions per lo principiant cuiner. Es tracta d'un receptari de cuina anònim, força extens, redactat a mitjan segle XVIII. Algunes de les còpies són de començament del XIX, cosa que posa de manifest la utilitat i la vigència del llibre. L'obra reprodueix una cuina senzilla, per bé que no pas rigorista, amb plats que provenen de la tradició gastronòmica popular catalana, adaptada als cosutms i necessitats de l'orde.
És per això que, en diversos aspectes, ens permet aproximar-nos a la cuina popular de l'època.
Després de la important i rica tradició gatronòmica medieval, a l'època moderna els receptaris escrits en llengua catalana cal cercar-los en la cuina conventual.  Els Avisos… és un dels més antics que n'hem conservat. Entremig cal situar-hi els consumaris cartoixans, en què, al costat d'altra informació, hi havia també receptes i indicacions alimentàries. El receptari franciscà, en canvi, se centra estrictament en el continut culinari.

Available since: 04/26/2023.

Print length: 250 pages.

Cooking

Other books that might interest you

Modo de cuinar a la mallorquina

Fra Jaume Martí

El novè volum de la col·lecció ens porta un altre receptari conventual, en aquest cas, de l'orde dels agustins de Mallorca que conté més de 150 receptes. El text de fra Jaume Martí marca un canvi significatiu en el món culinari illenc ja que fins llavors els cuiners de Mallorca havien manejat, gairebé de forma exclusiva, obres de cuina externes. És, per tant, un testimoni de primer ordre.
A diferència d'altres receptaris conventuals la cuina de fra Jaume Martí és una cuina més aristocràtica, degut, potser, al fet que era conegut entre els nuclis senyorials mallorquins. Un bon exemple d'això és el fet que la llista d'ingredients utilitzats és prou nombrosa. Hi trobem tant els ingredients primaris (plantes, fruites, ocells, carns, peixos, mariscs) com els productes que són resultat d'una determinada elaboració com l'all-i-oli, el bescuit, etc. I hi trobem ingredients com el calamar o el pop que eren del tot absents en el llibre de Fra Roger (molt més auster, tot i ser un llibre ple de receptes de peix). En general, es tracta d'ingredients avui encara normals en la cuina mallorquina tradicional. En aquest sentit, són receptes que encara avui es poden cuinar.
El receptari original s'ha perdut, però va ser tan popular que hi ha vora una desena de manuscrits conservats, no tots igual de complets, però. Aquest volum recull les 168 receptes del manuscrits més sencer, que actualment es conserva a la biblioteca de la Fundació March.

Show book

Art de la cuina - Col·lecció 7...

Fran Francesc Roger

Els llibres de cuina que s'han conservat en català dels segles xvii a començament del xix són sobretot receptaris conventuals, vinculats a ordes eclesiàstics. Vers els anys 1731-1734, fra Francesc Roger (1706-1764/7) va exercir el càrrec de cuiner al convent de Sant Francesc de Ciutadella. Fruit d'aquesta dedicació és l'Art de la cuina, conservat en un únic manuscrit, destinat a un ús pràctic davant dels fogons. Es tracta del primer llibre de cuina de les Illes de què es té notícia. Malgrat la modèstia del còdex, l'obra té un gran interès gastronòmic, ja que recull les arrels més antigues de la pràctica culinària de Menorca, sobretot la de les classes populars, adaptades a la senzillesa i als costums franciscans. Alhora, no hi són aliens plats d'alguns receptaris impresos en castellà, d'orientació cortesana. L'Art de la cuina consta de 209 receptes, organitzades en tres grans apartats. El primer, dedicat a plats de carn o elaborats amb carn, recull una secció específica per a preparacions d'ou i es tanca amb una recepta de menjar blanc. Al segon hi ha els plats de peix, salses incloses, amb dues seccions, de les més originals del llibre, per a crustacis i marisc, en aquell moment ben poc valorats, però abundants a les costes menorquines. També hi trobem dues receptes de tortuga. El darrer apartat està compost per plats vegetals, destinats a àpats lleugers i, com els de peix, per a dies de dejuni.

Show book

La cuina dels cartoixans

Anonymous

Després dels volums dedicats a la cuina dels Franciscans i a la dels Cartoixans, presentem el Llibre dels carmelitans. Una alimentació senzilla, sana i natural, basada en els productes i les tècniques de la cuina tradicional catalana, i amanida amb la saviesa antiga dels frares. Tot això es pot trobar en el receptari de Francesc del Santíssim Sagrament, carmelita descalç originari de la ciutat de Reus, i cuiner a final del segle XVIII i principi del XIX.

Els receptaris conventuals han exercit la funció de compilar la cuina popular catalana i codificar-la i, a partir de les diferents instruccions o avisos, han difós novament aquest saber fer tradicional a través de les múltiples versions i còpies d'aquests reculls culinaris que es conserven i de les que s'han perdut.

Catalunya compta amb una tradició culinària medieval prou reconeguda internacionalment i els seus escrits de cuina han estat objecte d'atenció tant per part de gastrònoms com de filòlegs. A aquesta recerca s'han afegit darrerament els historiadors, els quals, a més, han incorporat tot un nou ventall de temes a l'estudi d'alimentació. La cuina catalana dels segles moderns ha estat eclipsada fins fa poc per l'esplendor de l'edat mitjana, però gràcies a iniciatives com la col·lecció de receptaris històrics set portes, això ja començat a canviar.

Moltes d'aquestes obres no pretenen més que oferir una relació de plats d'inspiració monacal, i responen, sens dubte, a la demanda d'una societat que cerca en aquesta cuina unes virtuts que l'alimentació actual sembla haver perdut.

La raó que explica la proliferació de reculls gastronòmics d'índole conventual cal cercar-la, doncs, en darrera instància, en els valors que s'atribueixen a la cuina dels religiosos, com ara ser simple, amb poc artifici, molt lligada als productes de la terra i d'arrel tradicional. També és percebuda com una pràctica culinària en què la senzillesa dels productes s'enriqueix amb la saviesa d'una codificada experiència centenària, no contaminada per les modes foranes ni pertorbada per les presses d'una cuina ràpida.

Show book

Llibre del coc - Col·lecció 7...

Mestre Robert

L'any 1520 va aparèixer, a la ciutat de Barcelona, el Llibre del coc, el primer llibre de cuina imprès a la península Ibèrica. Era escrit en català. Fins llavors els receptaris de cuina havien circulat únicament de forma manuscrita. L'obra s'atribueix a mestre Robert, cuiner del rei Ferran de Nàpols. Tot sembla indicar que cal identificar aquest sobirà amb Ferran I, fill natural d'Alfons el Magnànim, que va regnar a Nàpols entre els anys 1458 i 1494. El llibre inclou més de dues-centes receptes, en bona part vinculables als costums i als gustos luxosos de la cort i la noblesa de l'època. Majoritàriament es tracta de plats que formen part d'una aleshores ja llarga tradició culinària medieval catalana, en aquell moment encara ben vigent, representada pel Sent Soví i altres títols, com el Llibre d'aparellar de menjar o el Llibre de totes maneres de potatges. Al mateix temps que es vincula estretament amb la tradició que l'ha precedit, el Llibre del coc dona compte de noves influències i gustos que, de mica en mica, s'anaren imposant durant el segle xvi. En diversos aspectes, és una obra que actua com a frontissa entre l'edat mitjana i el Renaixement. No és sorprenent, doncs, que al llarg d'aquest segle l'obra fos repetidament impresa en llengua catalana, i que, traduïda al castellà, també gaudís d'un llarg recorregut. Per facilitar l'accés al text, se n'ofereix la versió medieval acarada amb una adaptació al català modern. Els estudis sobre l'entorn econòmic, històric i culinari que l'acompanyen afavoreixen una millor comprensió de l'època i del mateix receptari. La col·lecció Set Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana proposa un llarg recorregut per l'evolució, les transformacions i les continuïtats de la cuina catalana a través dels seus receptaris més significatius. L'anàlisi d'aquests textos ens dóna una perspectiva de l'evolució de la societat i ens aclareix l'origen d'alguns dels nostres costums culinaris.

Show book

Llibre de Sent Soví - Col·lecció...

Anonymous

El Llibre de Sent Soví és el receptari més antic conservat en llengua catalana. Se situa, doncs, just a l'inici de la tradició culinària del país, i ja hi apunten determinades constants que han arribat fins avui. La seva influència s'observa en la resta de llibres de cuina medievals i fins i tot posteriors. Aquesta condició de llibre inaugural, en part atzarosa, no es contradiu amb el fet que sigui, al mateix temps, una síntesi de la cuina de la seva època. Específicament de l'alta cuina, pròpia de la noblesa i les classes benestants. Per facilitar l'accés al text, se n'ofereix la versió medieval acarada a una adaptació al català modern. Amb aquest volum s'inicia la col•lecció Set Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana, que proposarà un llarg recorregut des dels receptaris més antics fins als de la segona meitat del segle XX, amb la finalitat de posar de manifest l'evolució, les transformacions i les continuïtats de la cuina catalana.

Show book

Forn Sant Francesc Pa i dolços...

Joan Seguí Felipe

L'esperat llibre del guanyador del premi a la millor ensaïmada del món.
Forn Sant Francesc és el nom del forn i pastisseria que en Joan Seguí va heretar dels seus besavis i que avui dia regenta amb la Maria, la seva dona, a la ciutat d'Inca (al cor de Mallorca). Aquest llibre inclou receptes tradicionals per fer pa i pastes de full, coques dolces i salades, empanades i, per suposat, la recepta estrella per fer l'ensaïmada tradicional mallorquina. Forn Sant Francesc. Pa i dolços tradicionals ens apropa als secrets del forn i a totes les receptes que elaboren des de ja fa més de 100 anys i que els van portar a guanyar, entre d'altres, el primer Premi a la Millor Ensaïmada del Món a l'any 2017.

Show book