Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  La senyora del dimarts

  Massimo Carlotto

  • 0
  • 2
  • 0

  La senyora del dimarts, de l'escriptor italià Massimo Carlotto, narra la història de Bonamente Fanzago, àlies Zagor, un actor pornogràfic de gran èxit no només a la gran pantalla sinó també a la vida real. Tant és així que exerceix de gigoló a estones lliures.
  Tot va bé fins que té un ictus que posa fi a la seva carrera d'èxits. Obligat a canviar de vida i a abandonar les trobades sexuals, decideix mantenir-ne una, l'anomenada "senyora del dimarts", una clienta fidel que aquell dia de la setmana, de tres a quatre de la tarda, li paga per sexe en una pensió de mala mort. És una dona maniàtica i enigmàtica de la qual no se sap gairebé res. Però qui deu ser aquesta persona que fa que el protagonista perdi el cap? Saber-ho potser suposarà el trencament d'una relació perfecta i que tots els personatges de la novel·la en surtin malparats. Però ja se sap: "Els morts només són morts, no s'enduen res perquè no van enlloc, la merda queda per als vius".
  Massimo Carlotto ens ofereix la tercera part de l'anomenada "trilogia de la crisi" —després d'altres títols com Niente, più niente al mondo o Il mondo non mi deve nulla—, un nou retrat lúcid i crític del món actual, ara amb temes com el sexe i l'homosexualitat, l'espectacle mediàtic, el periodisme d'investigació i, és clar, el concepte d'(in)justícia tan habitual a la seva narrativa. Una denúncia —un cop més— que ens demostra que la vida sempre —o gairebé sempre— és una enganyifa considerable.

  Ver livro

• 

  Bobby March no morirà mai

  Alan Parks

  • 0
  • 1
  • 0

  Tercer títol de la sèrie Harry McCoy. Qui és culpable quan ningú no és innocent?Els diaris volen sang.La policia busca resultats. La llei s'ha de complir, al preu que sigui. Juliol de l'any 1973. Glasgow viu col·lapsada pel tràfic de drogues, i Bobby March, una estrella de rock, l'autèntic heroi local, ha mort d'una sobredosi en un hotel del centre de la ciutat. L'Alice Kelly només té tretze anys i ha desaparegut. I, mentre tot això passa, la neboda del superior de McCoy, que freqüenta unes amistats molt poc recomanables, s'ha absentat de manera força sospitosa, primer, i preocupant, després. Harry McCoy, de manera extraoficial, l'haurà de trobar, alhora que intenta mantenir a ratlla una ciutat cada vegada més desbocada. McCoy sap de què va la cosa, però tindrà prou temps?Book of the Month en el diari Times: «Fins i tot millor que els llibres anteriors».

  Ver livro

• 

  Això no és un western

  Xavier Aliaga

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquesta història comença amb el cínic inspector Feliu Oyono i la seva companya Marga Pitarch sentint la llepada de la mort en un erm, a punt de ser enterrats en vida. El paisatge remet als relats fronterers, amb els herois esperant la irrupció salvadora del Setè de Cavalleria. Però que els codis mestissos no us enganyin, perquè això no és un western: els policies han acabat allí investigant la mort d'una jove, filla d'un empresari rus arrelat a la Marina. Un assassinat salvatge que ens endinsa en una sòrdida teranyina de màfies, negocis tèrbols, fanatisme, ideologies totalitàries i homes que no estimaven les dones. Una història alhora de serveis secrets amb derivades en el Kremlin i el rerefons d'una guerra que se suposava curta i que esdevé una llarga i interminable carnisseria.
  
  Després d'"Els neons de Sodoma" i "Dos metres quadrats de sang jove" (crims.cat 12), Xavier Aliaga torna a "crims.cat" amb una nova entrega del seu peculiar policia d'origen guineà. Amb la mateixa càrrega d'ironia i crítica social, però amb una història molt més punyent i violenta, en el que es podria considerar el primer thriller de l'autor.

  Ver livro

• 

  L'adversari

  Emmanuel Carrère

  • 0
  • 1
  • 0

  20 anys d’un llibre excepcional i pioner en el gènere de la novel·la de fets reals.   
  Pròleg de Jordi Amat. 
  Un relat que posa la pell de gallina, una història real que atordeix el lector, un llibre excepcional i pioner. L’adversari és «el primer clàssic del gènere narratiu més innovador de la literatura del segle XXI: la novel·la de fets reals», com diu Jordi Amat al pròleg a aquesta nova edició que publiquem en el vintè aniversari de la primera. 
  El 9 de gener de 1993, Jean-Claude Romand va matar la seva dona, els seus fills i els seus pares, i va intentar, sense èxit, suïcidar-se. La investigació va revelar que no era metge, tal com ell pretenia, però tampoc era cap altra cosa. Mentia des que tenia divuit anys. A punt de veure’s descobert, va preferir eliminar les persones a qui no hauria pogut sostenir la mirada. El juliol de 1996 va ser condemnat a cadena perpètua, i l’abril de 2019 va sortir de la presó en llibertat condicional. 
  Emmanuel Carrère va entrar en contacte amb ell, va assistir al judici. Va intentar relatar amb precisió, dia rere dia, aquesta vida en solitud, d’impostura i d’absència. Imaginar què li bullia al cap durant les hores buides, sense projectes ni testimonis, quan se suposava que era a la feina i en realitat passava el temps en aparcaments d’autopista o als boscos del Jura. Comprendre, al capdavall, de quina manera ens toca i ens afecta una experiència humana tan extrema.

  Ver livro

• 

  Quan fèiem goig

  Imbolo Mbue

  • 0
  • 0
  • 0

  Fa anys que els habitants de Kosawa viuen atemorits a causa de la devastació ambiental provocada per una companyia petroliera nord-americana a la seva comunitat ancestral. Els vessaments constants de cru han fet tornar ermes les terres de conreu, l'aigua contaminada ha destruït els ecosistemes naturals de què depenien per alimentar-se i l'absència d'aigua potable ha costat la vida a innombrables criatures. Tanmateix, les eternes promeses de la petroliera de dur a terme operacions de neteja no es tradueixen mai en fets, com tampoc arriben les indemnitzacions pel patrimoni perdut, i el govern del país, encapçalat per un dictador cínic, només serveix els seus propis interessos. Acorralats, els fills i filles de Kosawa decideixen defensar-se, i la lluita, que s'allargarà durant dècades, es cobrarà un preu molt alt. Elegíaca i vibrant, clarivident i fabulosa, «Quan fèiem goig» és un retrat magistral del capitalisme a ultrança, les llargues ombres que el colonialisme i l'esclavitud encara projecten sobre el continent africà i la voluntat d'un poble de sacrificar-ho tot per la llibertat.
  
  «Mbue té una energia combativa i literària, una clarividència i una veritat per contar-nos. La trama és apassionant. Una elegia moral i una faula vertadera».
  Biel Mesquida, «Diario de Mallorca»
  
  «Una novel·la amb l'exuberància i la capacitat de fascinació d'una gran faula contemporània, i una heroïna per al nostre temps».
  Sigrid Nunez
  
  «Un relat colpidor sobre la cobdícia, el sentit de comunitat i la perseverança».
  «Time»

  Ver livro

• 

  Babilònia

  Yasmina Reza

  • 0
  • 0
  • 0

  Un fet inesperat –un assassinat– trenca la quotidianitat burgesa de diversos personatges i els enfronta a l’abisme. Una tragicomèdia ferotge amb tocs de novel·la policíaca.  
  L’Elisabeth, enginyera de patents, ha entrat en la seixantena, està trista per la mort de la seva mare, melancòlica pel record d’un amor de joventut perdut i una mica més sola des que el seu fill s’ha independitzat, però viu una existència plàcida i monòtona amb el seu marit Pierre. Per animar-se, decideix organitzar una festa a la qual convida amics i veïns, com els Manoscrivi, que viuen al pis de dalt. Ell, en Jean Lino, també inicia la seixantena, i ella, la Lydie, és cantant de jazz aficionada. 
  Acabada la festa, en plena nit, algú truca a la porta de l’Elisabeth i en Pierre. És en Jean Lino. Els diu que ha discutit amb la Lydie per una fotesa, ha perdut els nervis i l’ha estrangulat. I els demana que l’ajudin a desfer-se del cadàver... 
  En aquest llibre, que ha rebut el prestigiós Premi Renaudot, Yasmina Reza desplega tot el seu talent: mirada inquisitiva sobre les debilitats humanes, retrat implacable de les convencions i les banalitats de què està feta la nostra vida diària, humor descarnat per retratar l’angoixa, la incertesa… El resultat és una tragicomèdia ferotge en què el confort de la quotidianitat es posa en risc quan succeeix una cosa imprevista, ingovernable, impensable, i els personatges s’han d’enfrontar al vertigen de l’abisme i a si mateixos.

  Ver livro