Other books that might interest you

• 

  Contes de terror

  Empar Fernández, Emili Bayo,...

  • 0
  • 2
  • 0

  Fa dos segles, al costat del llac Léman, a Suïssa, quatre amics escriptors van llogar Villa Diodati per passar junts uns dies de descans. Eren el poeta Percy Shelley i la seva esposa Mary, Lord Byron i el doctor Polidori. L'any 1816 es coneix a Europa com l'any sense estiu. La intensitat de les erupcions del volcà Tambora, situat a Indonèsia, va tenir conseqüències climàtiques fins al continent europeu. La pluja incessant i les vetllades de tempesta van incitar els quatre personatges a escriure relats de terror, a la manera dels contes de fantasmes del romanticisme alemany. D'aquestes fèrtils nits d'estiu va néixer El vampir de Polidori, com a expansió d'un relat inacabat de Lord Byron. I, arran d'un malson de Mary Shelley, va començar a gestar-se una de les obres clàssiques de la literatura universal i d'un dels personatges més icònics de la cultura popular: Frankenstein.
  
  El petit poble de Torrebesses, al sud-est de la comarca del Segrià, no té llac i els estius són tòrrids i secs però, entre el seu notable conjunt arquitectònic, destaca una construcció monumental força seductora. A la part més elevada del poble s'alça el castell palau de Torrebesses considerat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). El castell té mil anys d'història al darrere. A la segona planta hi ha la capella barroca de la Concepció, l'antic oratori dels cartoixans d'Escaladei que van romandre més de quatre segles al poble. Durant la Guerra Civil, el castell es va habilitar com a Hospital de la Sang per guarir els ferits en la contesa. Hi van morir 260 soldats italians que van ser enterrats al cementiri local. Al segle XX, l'edifici va ser utilitzat com a granja d'aviram just abans de ser transformat en l'allotjament rural ple d'encant que és avui.
  
  Dos-cents anys després, aquest casalot imponent va reflectir l'ombra de Villa Diodati. Quatre escriptors s'hi van tancar amb el repte de redactar cadascú un conte terrorífic inspirat en el mateix castell o en el poble de Torrebesses, ple de llegendes relacionades amb les bruixes. Una d'aquestes llegendes diu que, a l'edat mitjana, les nits de lluna plena, als voltants de la torre de l'homenatge del castell, les bruixes practicaven els seus vols nocturns llançant crits estridents que terroritzaven els camperols.
  
  L'octubre del 2016, Mario Urrea, l'alcalde de Torrebesses, va donar el tret de sortida a la primera edició del Festival de Literatura de Terror de Catalunya, Torrebesses Tremola. Els quatre escriptors escollits per tancar-se al castell són els autors d'aquest llibre. Emili Bayo, Jordi de Manuel, Empar Fernández i David Marín han tingut la gentilesa d'acceptar el repte que han acomplert magníficament. Els seus contes aterridors confirmen que el poble de Torrebesses ofereix els indrets idonis per inspirar-se i escriure històries inquietants, plenes de misteri. Un lloc perfecte per a la commemoració dels 200 anys de la fructífera reunió literària de Villa Diodati. Gràcies a la gent que creu en l'originalitat, Torrebesses es declara poble de la literatura de terror de Catalunya.

  Show book

• 

  La biblioteca d'Arkham - Mites...

  H. P. Lovecraft

  • 0
  • 0
  • 0

  Qui no ha sentit a parlar de Cthulhu, Nyarlathotep o l'infame Necronomicon? Lord Dunsany, Ambrose Bierce, R. W. Chambers, Arthur Machen o Algernon Blackwood van recollir l'essència de tots aquells terrors d'espant i van contribuir a la seva popularització, però correspon a H. P. Lovecraft l'honor d'haver-ne estat l'inventor. Gràcies a «Els mites de Cthulhu», la influència de Lovecraft en la literatura de terror dels últims cinquanta anys ha estat incommensurable, fins al punt que s'ha acabat convertint en un autèntic autor de culte.
  Aquest primer volum, prologat i traduït per Jordi Dausà, és una selecció personal d'alguns dels millors relats dels Mites i una bona porta d'entrada als seus horrors còsmics.

  Show book

• 

  Senyals - Històries invisibles...

  Jaume Salinas

  • 0
  • 0
  • 0

  Con frecuencia pensamos que nuestra realidad diaria está formada sólo por aquellas situaciones que obedecen a una lógica racional y que todo hecho que no se ajuste a los parámetros establecidos cae dentro de la imaginación de la persona o de su capacidad para admitir la superstición. En este libro se recogen un total de treinta historias personales, de gente normal y corriente que nos hace pensar que lo de la lógica racional no se cumple en todos los ámbitos de la vida.

  Show book

• 

  Frankie Addams

  Carson McCullers

  • 0
  • 0
  • 0

  La Frankie és una adolescent solitària i somiadora que no acaba d'encaixar en el món que l'envolta, no té amics al petit poble on viu, és òrfena de mare i té una relació distant amb el seu pare, una figura freda i poc comprensiva. Al llarg del dia que es casa el seu germà, la Frankie, farta de la monotonia de la seva vida, s'embranca en una odissea personal amb els seus dos companys més propers, la criada negra, Berenice, i el seu cosí de sis anys, John Henry. Frankie Addams és una novel·la esplèndida que explora amb profunda sensibilitat la depressió, les angoixes, la insatisfacció vital i l'avorriment crònic propis de l'adolescència. Un clàssic contemporani imprescindible.

  Show book

• 

  L'horror de Dunwich

  Howard Phillips Lovecraft

  • 0
  • 0
  • 0

  En el poblet de Dunwich, Massachusetts, neix i creix Wilbur Whateley, una criatura horrible que des de ben petit té atemorits persones i animals. Instruït pel seu avi en la màgia negra i la bruixeria, voldrà accedir als coneixements d'un llibre prohibit, el Necronomicon, per obrir el portal dimensional que permeti el retorn de Yog-Sothoth, i així propiciar l'apocalipsi. Tres professors de la Universitat d'Arkham, però, provaran d'impedir-ho, a risc de perdre-hi la vida... i el seny.
  Publicat per primer cop el 1929 a la revista Weird Tales, «L'horror de Dunwich» és un dels «grans textos» de Lovecraft i una de les peces centrals dels seus cèlebres Mites de Cthulhu.
  «Els millors relats d'H. P. Lovecraft són el més terrorífic que ha donat la literatura nord-americana, i conserven intacte tot el seu poder.»
  Stephen King

  Show book

• 

  Terres mortes

  Núria Bendicho Giró

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la gòtica i calidoscòpica que desplega un univers atàvic. El magnètic debut de Núria Bendicho Giró.
  La mort violenta d'en Joan és l'inici d'aquesta no­vel·la que descabdella la història d'una nissaga maleïda. Ha estat un tret per l'esquena en un ca­salot aïllat on només hi viu la família. Qui de tots ells ha pogut ser? Era l'únic que ho tenia tot i ara es dessagna en el petit rebost on la mare el va instal·lar després de tres anys d'absència. Quin cor és capaç de proposar que li serrin les cames a un fill per tal d'encabir-lo dins la caixa?
  Terres mortes és un relat polifònic que des­plega un univers atàvic. Una mare que surt d'un infern per crear-ne un altre. Un pare a qui ja po­ques coses importen. El fill gran sorrut i rude que tothom tem. Els del mig que malden per trobar el seu lloc encara que sigui lluny. La noia enca­denada a casa per un embaràs no desitjat. I el nen, lluminós i salvatge. Sobre tots ells pesa un origen feréstec, dues morts i un secret. I malgrat tot, en els seus testimonis despunta el brot d'una bondat resistent que prova de sobreviure a la vi­lesa que tot ho empelta.
  Núria Bendicho Giró s'estrena amb una histò­ria gòtica que ens fa preguntar-nos si aquells que semblen culpables no són justament els més lliu­res i si no és que tots som víctimes de la mateixa foscor. Una novel·la calidoscòpica que ens inter­roga sobre la naturalesa humana i ens endinsa en un món sòrdid del qual és difícil sortir sense sentir ràbia i compassió.
  «Amb mestria sorprenent en l'òpera prima d'una autodidacta, Núria Bendicho ens serveix cru, adobat amb la dosi justa de compassió com a únic consol, un món familiar travessat per dolors atàvics, tan aspres i salvatges com les terres que habita» (Imma Monsó).
  «A través d'una història familiar feta de dolor i violència, Terres mortes ens descobreix una veu nova, que fixa amb força un món rural fet de secrets, abandó i misèria. Tots els personatges, però especialment les dones, es vinclen sota el pes asfixiant de les convencions —i quan no es vinclen, es trenquen—. Núria Bendicho escriu amb la rara saviesa de qui es reconeix en una tradició i la celebra amb naturalitat: en el seu cas, la que uneix Víctor Català i William Faulkner, i narra el conflicte dels homes amb la terra que els ha vist néixer» (Jordi Puntí).

  Show book