Otros libros que te pueden interesar

• 

  Crims per a la memòria

  Didier Daeninckx

  • 0
  • 0
  • 0

  A París, el 17 d'octubre de 1961, en plena guerra d'Algèria, Roger Thiraud, professor d'Història, és abatut a trets durant una manifestació pacífica convocada pel FLN per protestar contra el toc de queda. Vint anys després, l'inspector de províncies Cadin investiga a Tolosa la mort de Bernard Thiraud, fill del professor i historiador, que indaga la condemna a mort que un tribunal col·laboracionista havia dictat contra Charles de Gaulle. La investigació del policia l'obligarà a fer un viatge a aquell dia fatídic del 1961, i encara el durà més enllà, perquè la història oficial no és mai la història real.
  Amb la reedició de Meurtres pour mémoire —nosaltres hem optat per un nou títol, Crims per a la memòria—, la col·lecció "crims.cat" pretén commemorar els seixanta anys de la coneguda "massacre de París", uns fets que el govern francès titllà "d'assumpte secundari". Una obra mestra del gènere que també obre el camí a una nova tendència dins la novel·la negra, la retrospectiva, que s'acosta al passat no tant per buscar un mer decorat on ambientar la trama, com fa la novel·la policíaca històrica, sinó per reescriure des de la ficció els esdeveniments més foscos de la història oficial i anar a la recerca de les arrels dels problemes contemporanis.
  Del pròleg d'Àlex Martín Escribà i Jordi Canal i Artigas

  Ver libro

• 

  Presoèrs dera mar gelada

  Francés Boya Alòs

  • 0
  • 0
  • 0

  Sense dubte quauquarren mès enlà d'ua novèlla d'aventures. Er autor viu e hèr víuer era grana aventura des sòns personatges, mès non pas coma un fin, senon menjançant sensacions, pensaments, interiors e exteriors d'aqueri que la viuen e la senten, com pèces d'un tot inseparable, com se toti eri auessen estat predestinats a víuer un tròç de vida amassa, jenhudi, embarradi e presoèrs d'un junhs estranhs a ua hita tà arténher e tà complir: Pujar ua montanha. Era descripcion des ambients, deth paisatge, des personatges ei luenh d'èster ua descripcion fisica. Tot ath contrari, eth lector se i cale laguens pr'amor deth minuciós detalh en explic e raconte de sensacions. Plan ben contextuada ena vision romantica deth segle XIX, prebotge en lector experiéncies e sensacions contradictòries e encontrades. Tan lèu viatge ena mès absoluta cauma, coma s'enhon-se ena henerècla d'ua pendent, enes hinèscles, es presons dera mar gelada.

  Ver libro

• 

  La plaça del Diamant

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  "Distingida amiga: Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M'he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la. Feia molt de temps que cap llibre no m'havia tret el son d'aquesta manera. Trobo aquesta novel·la simplement formidable. És la seva obra mestra." (Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 1961)"Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra de sentimentalisme, m'han emocionat profundament, i les últimes m'han deixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària, a estones inaguantable. Se m'ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pàgines d'una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t'ho dic, no després de llegir una novel·la policíaca, sinó després d'acabar —immediatament després d'acabar— Els posseïts de Dostoievski." (Carta d'Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1960)"Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisible que escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas —La plaza del Diamante— es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en común sino la transparencia de su belleza." (Gabriel García Márquez, 1983)

  Ver libro

• 

  Interrogatoris: gènere negre i...

  Lex Martin

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest és un llibre d'entrevistes. N'hi ha un total d'onze, a escriptors i especialistes de renom, bona part dels quals, francesos. La tria no és casual: França no és tan sols el país capdavanter del gènere negre a Europa, sinó també tot un referent dels estudis teòrics, cabdal per entendre avui la recepció d'aquest tipus de literatura a casa nostra.
  
  Sota el títol Interrogatoris, us oferim unes converses amenes i disteses, però també rigoroses i exhaustives, tant per a un públic especialitzat com per a tots els amants del gènere, que ens permeten analitzar sobretot les relacions històriques que existeixen entre gènere negre i memòria, però també altres temàtiques com les col·leccions literàries, les terminologies, els moviments i els autors.
  
  Un assaig construït amb preguntes i respostes que pretén mostrar com aquesta narrativa realista i crítica —com diria Raymond Chandler— ha estat i és encara un vehicle excel·lent per investigar els problemes de la nostra societat.

  Ver libro

• 

  Coses aparentment...

  Pere Calders

  • 0
  • 3
  • 0

  Pere Calders és un mestre del relat breu. En els seus contes medita sobre el concepte de realitat, a la manera de Kafka i Pirandello. Calders dóna especial importància a la màgia de la vida quotidiana i, precisament per això, la seva obra ha estat relacionada amb el «realisme màgic», considerant-se’l fins i tot com a precursor d’aquest moviment, ja que gran part dels seus contes van ser escrits abans del boom llatinoamericà.
  
  Segurament allò que més pot atraure el lector que s’apropa a la seva obra és l’ús de la ironia i l’humor, encara que les situacions a les quals ens condueix són sempre versemblants.
  
  En aquesta antologia publiquem prop de trenta dels seus millors contes, escrits entre 1955 i 1984, amb il·lustracions d’Agustín Comotto i que són un homenatge necessari a un narrador excepcional.

  Ver libro

• 

  La barrera

  Jordi de Manuel

  • 0
  • 0
  • 0

  Gaspar Garín s'encarrega d'apujar i abaixar la barrera del Port Fòrum de la ciutat de Barcelona. És una feina tranquil•la i li agrada el torn de nit. Per això li criden l'atenció els moviments estranys que hi ha al moll D i l'home amb la cicatriu al front que n'entra i surt amb un tot terreny a altes hores dela matinada. Quan el company del torn de dia li explica que ha passejat una parella de mossos pel port fent preguntes, no se sorprèn gens. Era d'esperar.A partir d'aquell moment, el vigilant estarà al'aguait, és evident que al moll D en passa alguna i fa molt mala espina. El que no sap Gaspar Garín és que la caporal Lídia Sánchez i l'agent Pau Ribó treballen en l'Operació Amnèsia, que situa el Port Fòrum en l'eix calent i essencial del cas: substàncies de submissió química, cobdícia i abús de les persones més vulnerables acaben confluint en un crim inimaginable. Jordi de Manuel ens ho exposa a La barrera, una història poc corrent i que, de ben segur, us posarà la pell de gallina.

  Ver libro